Algun expert vexilólogolo (estudios de les banderes) per aquesta zona?
Algú pot explicar-me a què és deguda aqueixa estranya necessitat de pertinença, cap a un un paper, un tros de tela… de determinats colors?
Ja des de xicotets comencem:
-“Els verds som millors!!!”
-“No és veritat, el roig és el millor equip!”
Ja des de xicotets se’ns indueix a competir, a la grandesa, a l’excel·lència, a la rivalitat, l’antagonisme.
Possiblement no siga tan sa com creiem, aqueix esperit de pertinença a alguna cosa tangible que ens obstinem a desenvolupar i potenciar.
Ens agrada tant etiquetar i classificar que fins i tot Mart ja té bandera, en 1999, un enginyer de la NASA comissionat per la *Mars *Society va dissenyar una bandera tricolor (roig, verd i blau) i dubte que se li demanara opinió als marcians *ejejejejje.
No se si estaran d’acord en què vist el vist, seria millor educar a la futures generacions de forma diferent:
No amb amor cap a una bandera, sinó amb amor a la humanitat.
No amb amor a un país, sinó amb amor a la mare terra.
No a lluitar per uns colors, sinó a lluitar per la igualtat.
No a l’excel·lència acadèmica i/o laboral, sinó a l’excel·lència humana.
No a empunyar un arma, sinó a tendir la mà.
No a competir, sinó a col·laborar.
| Autora: Rosa Francés Cardona (Izha) |
| Regente de: Herboristería Herbasana Canals Valencia |
| http://herboristeriaherbasana.es/ |
| Colaboradora en: http://www.enbuenasmanos.com |
Les banderes, com a tal, sorgiren en l’edat mitjana, descendents dels estendards de l’època romana. S’utilitzaven per reunir baix d’elles, ja en immobles o al camí, als servents, soldats i cort dels senyors feudals (sobre tot en la batalla, on un portador duia la bandera de cada band), utilitzant l’escut d’armes de la persona assenyalada.
Més tard, als segles XV i XVI, es va posar en boga a la Península la necessitat de demostrar ser “cristià vell”, és a dir, descendent de cristians (i no d’àrabs o jueus). Per això, molta gent, ja fora de la noblesa, es feia el seu propi escut d’armes.
En la formació dels països (un exemple ben clar és l’escut espanyol), es van anar aunant els diferents emblemes de cada regne.
Amb el temps, es van utilitzar per reunir gent baix un ideal, ja filosòfic o nacional, a gran escala.
La diferenciació entre els tipus de bandera, això ja cau dins d’un altre món fora de l’heràldica (perquè la majoria de banderes tenen el roig, per exemple), però ésta és l’inici.
Dit açò, les banderes, sense excepció, son draps per torcar-se el cul.