LES FIGUERES DEL BARRI DE LES CASES NOVES

Les figueres en Canals han sigut molt respectades, ja que és un arbre que dóna un bon fruit i una bona ombra.
La figuera és un arbre de la família de les ficòcies, de l’espècie “ficus carica”. Té una alçada que oscil•la entre el dos i els quatre metres, les són palmades, lobulades, rasposes, sinuades i dentades. El fruit figa és, generalment, piriforme, exteriorment verd, blanquinós, blavós o negre, dolç, de molt de consum com a aliment. Cal destacar que moltes varietats de figues fan dos esplets cada any.
És fàcil interpretar el significat simbólic atribuït a aquesta planta “puc defendre” si recorrem a la lectura del Gènesi, on es conta que Adam i Eva, després del pecat original, van buscar refugi en una fulla de figuera.
Oferir una cistella de figues ha representat sempre, i en tots temps, i en tots els països, un gest d’amistat i de bon auguri.
Tal vegada, l’única expressió que podem consignar és la de Cleopatra, que rebre la famosa i mortal serp, precisament, en una cistella de figues madures.
El nom científic del ficus carica o figa del fruit, deriva del llatí “caprificus”. No hi ha cap dubte que aquesta planta és d’un origen molt antic. Es pot dir que les fulles i fruits de la figuera han sigut descoberts entre les restes arqueològiques europees que procedeixen de l’època terciària i quaternària.
La figuera és una de les més conegudes i generoses plantes de fruit de les regions mediterrànies. Aquest arbre no exigeix cap classe de terreny especial (horta o secà).
La figuera té una espècie de llet blanca que apareix quan culls uns figa, quan arranques una fulla o trenques una braca jove. Aquesta llet és útil per eliminar el dolor provocat per la picadura d’un insecte. També serveix per a cremar les berrugues que es formen en la pell.
Ací en Canals es podien veure figueres en moltes parts del poble i també del terme, ja que les cases tenien abans amplis corrals.
En la Riba de Sant Antoni sempre han hagut figueres, i inclús huí en dia encara podem contemplar-ne algunes.
Podem dir que en Canals hi ha dues classes de figueres: les negres, que són les napolitanes i les blanques, que són les de la gota de mel. Cal destacar que hi ha figueres que són bacoreres, o siga, que pel mes de juny fan bacores i, per agost i setembre, figues.
Hi ha moltes dites populars que fan referència a les figueres, com són:

• Si vols fer enfadar la muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer.
• Foc de figuera, foc de quimera.
• Qui sembra sa figuera no es menja figues.
• Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures.
• En agost, figues i most.

Hi ha una prevenció contr la llenya de figuera en relació amb la llet. Diuen que no convé cremar llenya de figuera per a fer brou a les parteres, o per cuinar per a les dones que estan criant, perquè la figuera treu llei i, aleshores, la dona perd també la seua llet.
Al nostre poble podriem destacar moltes figueres degut a la popularitat dels seus propietaris. Un dels barris de Canals que conseva més figueres en els seus corrals és el barri de les Cases Noves. En aquest barri es pot dir que estan les figueres més velles de Canals, són centenàries.
És molt curiós veure les figueres que porten sobre el tronc una corda lligada i sobre la corda alguns draps per a que no puguen pujar les formigues. Un altre mètode per a previndre insectes és posar un recipient de cristall amb forma de botella xata plena de lìquid per a que no vagen les mosques. Aquest recipient es col•loca en els cimals o en les branques.
Respecte a la collita de les figues, podem dir que es cullen mitjançant un cop. El cop és una canya llarga amb la punta oberta. Per a obrir la punta de la canya s’introdueix una pedra. Per a que no es trenque la punta, s’enrotlla per fora un cordell. També hi ha cops que es realitzen amb un pot de llauna en forma dentada per la part de dalt, després el pot es lliga a la canya.
Les figueres de Canals, apart de poder-se veure dins del poble, també es podien veure al llarg del terme. Els llauradors, en estiu, es posaven baix de l’ombra de la figuera, igual que els seus animals.
En els anys 50 i 60 les figures de Canals estaven en aquestos carrers:

• Doctor Saurina, números, 9, 11, 15, 18, 26, 27, 28, 31, 32, i 34.
• Sant Ramon, números, 4, 5, 7, 9, 14, 15, 16 i 23.
• Llibertat, números, 7, 26 i 33.
• Sant Antoni, als números, 10, 12, 14, 15, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 29, 30, 31, 32, 33, 34, i 36.
• València, números, 16, 18, 20, 24 i 28.
• Fray Matías Ferrer, números, 3, 5, 9, 12 i 18.
• Escoles, número 3.
• Trinquet, número 12.
• J. Lluís Vives.
• Sant Rafael.
• Catalunya, números 3, 8, i 9.
• Astúries, números 3, 5 i 9.
• Cervantes.
• Avda. de Blasco Ibáñez, números, 13, 22, 43, i 46.
• Corts Valencianes, números, 87, 94, 107, 113, i 125.

De totes aquestes figueres, tan sols queden en el barri de les Cases Noves set figueres, dues d’elles són centenàries.
En el carrer Doctor Saurina tinguem, en el corral de la casa número 10, dues figueres, una és centenària i l’altra té uns 75 anys. En el mateix carrer però en el número 27 hi ha una d’uns 15 anys.
En el carrer Sant Antoni, tinguem, en el corral o solar del número 12, una figuera d’uns 65 anys i en el corral de la casa amb el número 30, una altra d’uns 10 anys.
En l’Avinguda de Blasco Ibáñez tinguem, en el corral de la casa amb el número 13, una figuera centenària i en el corral de la casa amb el número 22 hi ha una altra d’uns 60 anys. Cal destacar que la figuera centenària de la casa número 13 de l’Avinguda Blasco Ibáñez la va plantar Joaquín Calabuig García. És important dir que aquesta figuera serà arrancada per a la foguera de Sant Antoni de l’any 2000. Aquest esdeveniment afectarà sentimentalment als veïns de les Cases Noves perquè li diran adéu, i com no, els veïns del carrer Sant Ramon, que totes les dies la veuen i recorden la vorera plena de figues.
Quina persona, home o dona, no recorda aquella figuera en el seu corral, horta o secà; com el seu jaio o pare li feia una engrunsadora en la figuera per a engrunsar-se i passar una bona estona. L’engrunsadora era simplement un cordó o ramal, lligat per les dues parts a un cimal de la figuera, o un tros de fusta lligada per les dues parts amb un tros de cordó i lligada a un cimal.
Les bacores, a l’igual que les figues, es cullen de bon matí, a la fresca. Hi ha algunes persones que tenen costum d’almorzar unes cuantes figues acabades de collir amb un tros de pa.
A Canals, en la placeta del mercat, eixien les dones en unes paneres plenes de bacores i altres de figues per a vendre-les. Era curiós veure l’interior de les paneres perquè estaven protegides amb fulles de figuera.
Les dones, quan anaven a comprar figues al mercat, portaven la seua cistelleta per a que no es pogueren estropejar les figues o bacores. Hi havia costum que des de Montesa baixaven persones (venedors, llauradors…) a Canals per a vendre bacores i figues, ja que les figues de Montesa eren de secà i tenien més dolçor.
A la comarca de La Vall d’Albaida tenen el costum de secar les figues, tant les blanques com les negres, i de fer unes coques redones amb figues i ametles que s’anomenen panfígol. Tant les figues seques com el panfígol es menja com a postre. Els xiquets menjaven panfígol amb pa per a berenar.
En l’actualitat, quan ve l’estiu, podem veure en alguns cantons de diversos carrers algun dona venent figues.
Les figueres deuen podar-se en l’hivern i tots els anys. També es deuen tallar les branques mal formades i dexar-la tota igualada per a que tots els anys faça bones figues.
Aquest humil treball que realitzat sobre les figueres, m’agradaria que fóra una reflexió per a pensar en què és una figuera, l’ombra i el fruit que ens dóna en l’estiu i el sol que deixa passar en l’hivern.
És una llàstima que aquestes figueres del barri de les Cases Noves vagen desapareguent a poc a poc.
Vull, per últim, donar-li les gràcies a les persones que m’han obert les portes de les seues cases per a poder contemplar aquestes meravelles de figueres que són tot un símbol per a un barri i, com no, per a Canals.

Marcial Martínez.

Publicat al llibre de Festes de Sant Antoni de l’any 2000

One Response to "LES FIGUERES DEL BARRI DE LES CASES NOVES"

Comenta la noticia