RESUM HISTÒRIC DE CANALS
	Font: Alfonso Vila Moreno
D'origen probablement romà, Canals va destacar durant la dominació musulmana de la resta de les alqueries de La Costanera per la seua excel·lent posició entre els rius "Canyoles" i dels "Sants", i el fàcil aprofitament de les seues feraces terres. No obstant, no tenim documents escrits anteriors a la vinguda de Jaume I per a estendre'ns en la consideració del seu passat remot. Després de la conquista cristiana, el lloc va passar a les mans del comte Dionisio de, Hongria, parent de la reina Violant, que primerament havia sigut compensada per Jaume I amb els llocs d'Aín i Veig, i l'any 1249 els va canviar per Canals i unes cases en Xativa. Els seus descendents residirien en la comarca i, actuant al servici dels reis aragonesos, no van desatendre l'atenció de les seues heretats, com es comprova en la resolució d'un pleit d'aigües l'any 1297. A pesar de tot, l'any 1309, apressats per necessitats econòmiques, venien el lloc a unnoble rosellonés, Jaspert V, en la dinastia del qual va recaure per curt espai de temps; perquè Pedro d'Urrea, al·legant drets familiars com a descendent dels Hongria, va recobrar el lloc en 1329. A conseqüència de l'actuació com a unionista de Juan Ximénez de Urrea, germà i successor de Pedro, la llavors ja anomenada baronia de Canals va ser embargada pel rei Pere IV, qui l'entregaria al seu major- cúpula Raimundo de Ruisech en 1350. Gaudia ja Canals en el segle XVII de la diversitat econòmica que suposa una forta base agrícola: cereals, vedures, oliveres, garrofes i moreres (també figues i agres, que es venien ja exportant a Castella), una arrelada indústria ceràmica (ceràmica fina per a utensilis domèstics) i una incipient indústria de transformació (molins fariners i almàsseres) , a més de la producció de paper. No faltava tampoc el comerç que donava eixida a la seda, fruites, ceràmiques i paper, així com la distribució regional del vernís portat d'Andalusia. Ja en este segle, i a partir de vos anys quaranta, canals s'alinea ja clarament entre les ciutats industrials, encara que sense abandonar les seues fonts primàries, ara centrades en la taronja i el maduixot. Entre els canalenses cèlebres cal destacar Alonso de Borja, nascut en el barri de la Torreta, que va aconseguir el papat amb el nom de Calixt 111. Les festes de Canals tenen el seu més genuïna representació en la famosa "Foguera" (foguera) que es crema enfront del temple parroquial, cada fosquejar del dia 16 de gener, vespra del patró local Sant Antoni Abad. En l'actualitat, Canals, potenciada per les seues pedanies Aiacor i Torre- Porca, mira la seua entrada en el mercat únic amb optimisme; la seua indústria variadísima així ho assegura.
[Imprimix esta pàgina]	[Recomanar esta notícia/article]