 |
RESTAURACIÓ DEL RETAULE DEL JUÍ FINAL DE L’ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU DE LA TORRE DE CANALS |
||
|
|||
Font:
Josep Lluis Cebrian
Josep.Lluis.Cebrian@uv.es |
|||
|
|||
|
|
|||
RESTAURACIÓ DEL RETAULE DEL JUÍ FINAL DE L’ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU DE LA TORRE DE CANALS
RESTAURACIÓ
DEL RETAULE DEL JUÍ FINAL
DE L’ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU DE
LA TORRE DE CANALS
Les Corts Valencianes han restaurat aquesta pintura del Judici Final de l’església de la Torre de Canals. Després de poder admirar-la durant uns mesos en l’exposició ”Les Corts Valencianes: un passeig per la Història“ en el vestíbul de la seu parlamentària, antic palau dels Borja a la Ciutat de València, ara podem veure-la a casa nostra. Pròximament s’exposarà també a Xàtiva.
La taula del Juí Final data de començaments del segle XVI i ha estat atribuïda a l’anomenat ”Mestre de Borbotó“. D’aquest autor són també el retaule major de l’església de Borbotó, la taula de la Mare de Déu de la Salut de l’església de Bocairent i el retaule dels Set Dolors de l’església de Sant Pere de Xàtiva.
Segons Teodor Llorente a darreries del segle XIX el retaule estava coronat per l’escena del calvari amb les tres creus, cosa que ens fa pensar que hi tenia una polsera ara desapareguda. També li falten les cinc taules de la predel·la que encara va veure Elies Tormo a començaments del segle XX. D’aquestes cinc tauletes, la central contenia la missa de Sant Gregori i una altra Santa Llúcia.
Els retaules del Judici Final i d’ànimes reflectien la inquietud que la societat sentia davant els conceptes de l’infern, el paradís i la idea que un dia arribaria el Judici Final. El cristianisme té com a dogma l’existència d’una vida eterna i per tant, la llei moral incentiva els bons i castiga els roïns. Açò serà el dia del Juí Final, quan tothom serà jutjat i destinat a l’alegria del cel o la condemnació eterna de l’infern. El cel és el paradís cristià on viuen Déu i els benaventurats. L’infern és el cau del dimoni i dels malaurats que han arribat pels pecats de la vida terrena.
El Juí Final serà precedit per una època de calamitats, guerres, catàstrofes naturals i epidèmies que seran capitalitzades per la causa del maligne. El darrer dia, serà el dia del Juí; un dia d’ira, segons recull Sant Mateu i l’Apocalipsi. El cel i la terra es desintegraran i hi haurà un nou cel i una nova terra. Els benaventurats viuran en la ciutat divina de Jerusalem, amb carrers d’or i portes de materials preciosos. I ja mai més no hi haurà nit ni foscor, perquè el Senyor lluirà sobre tot.
Tots aquests esdeveniments els podem admirar en el retaule de la Torreta. La Jerusalem Santa descén sobre la figura de Crist jutge suprem que té el seu tron sobre l’arc iris. Mostra les ferides de les mans, el costat i els peus com a senyal de la resurrecció i triomf sobre la mort. Davall de Crist la creu és sostinguda per un àngel mentre d’altres criden amb trompetes a la resurrecció de la carn. Els morts reviuen i ixen de les fosses. Als costats de Crist veiem la cort celestial en actitud d’oració: Maria, Sant Pere, Sant Joan Baptista, la Magdalena i els apòstols. La part inferior de la pintura està dividida en tres escenes. La central, amb la Mare de Déu del Roser i l’oferent agenollat, el qual segons Elies Tormo, seria el darrer Borja Senyor de la Torre. Tant Maria com el Xiquet i el personatge agenollat duen a les mans un rosari.
L’escena de l’esquerra mostra els llimbs en una cova i una processó, mentre que més avall un àngel vola a traure ànimes del Purgatori on hi ha foc però no hi ha dimonis. El Purgatori era un indret on anaven temporalment a penar les ànimes que no tenien suficients mèrits per pujar al cel directament, però que tampoc mereixien anar a l’infern. El temps que havien de penar es podia reduir mitjançant el rés del rosari i les misses de difunts. Més avall, l’arcàngel Sant Miquel jutja una animeta que li és presentada pel seu àngel de la guarda.
A la dreta de la Mare de Déu del Roser, ens espera una escena més fosca i terrible. Els dimonis, amb trets animalescs, prenen els condemnats i encadenats, els condueixen a l’infern que anuncia l’Apocalipsi: un llac que bull de foc i sofre. Més avall, els desventurats són sotmesos a les penes de l’infern.
Pel que fa a les característiques tècniques de la taula, està pintada sobre llenç al tremp i l’oli. Les dimensions són de 148’5 x 210’5 centímetres. L’estil pertany a la transició de la pintura gòtica valenciana vers el Renaixement.
La restauració ha estat a càrrec de l’obrador d’Àngel Barros Montero i José Manuel Barros García. Els restauradors van procedir a fer una intervenció in situ amb la col·locació de papers protectors per tal d’evitar els despreniments durant el trasllat. Més tard es van fixar les parts que havien perdut adherencia i es va netejar de vernissos i repintades. Les llacunes s’han reintegrat mitjançant la tècnica del rigatino. Aquest sistema permet diferenciar de prop les zones reintegrades, ja que consisteix en un seguit de pinzellades molt fines, amb pintures diferents a les originals. De lluny no es nota, però de prop es veu perfectament quines són les aportacions pictòriques fetes durant la restauració.
Del marc renaixentista s’han suprimit els afegitons posteriors i se li han tornat les dimensions primitives així com el cromatisme. També s’han restituït les traceries que coronaven les parts superiors de la taula.
Finalment, s’ha dotat la taula d’una nova estructura de reforçament per darrere. El disseny d’aquesta innovació tècnica permet que la fusta tolere els canvis de temperatura i humitat sense que les oscil·lacions arriben a badar-la.
La restauració de la taula del Judici Final és una part més en la recuperació dels monuments borgians de Canals. La pròxima restauració de l’església de la Torre i la restauració que ha dut a terme la Conselleria de Cultura i l’Ajuntament, de la torre de l’antic palau Borja, completaran el vell desig dels canalins de recuperar els monuments més antics de la vila, donant-los la dignitat que mereixien i l’esplendor que en un temps passat van oferir.
