Canals Radio online
Coneixercanals.comFormulari d'entrada
Des dels Campanars
| VERSOS A MI HERMANO VICENTE |
| Canalins - Poesies | ||||
| Escrito por Redacció de coneixercanals.com | ||||
| Lunes, 22 de Junio de 2009 11:18 | ||||
|
VERSOS A MI HERMANO VICENTE
Aldai: L`home tan conegut, el que fora és gran cotorra y en casa pareix el mut. L`home que més disfruta, el qui s’en fot del sermó, bondat no en fa en la família ni amb la dona reunió. Aldai que li diuen tots, el campió de vetlar, que en companyia de Mata li ajuda a Xano a tancar. Aldai: El que dina en cinc minuts, el que sopa en un rellamp, que per anar prompte al casino casi sempre es queda en fam. Aldai: L’home del dia, el que en casa és algo burro i fora dóna alegria. Aldai: El que els vicis més complets té encara que siga pobret, ell disfruta encara que en sa casa No hi haja mai un gallet. Hasta la seua xiqueta, mireu si el peix és menino, a qui es presenta li diu: mon pare està en el casino. Que quan està en el casino i s’assenta en la taula, és un miracle molt gran que no tinga la paraula. Aldai: El jugador de quinieles, el que se la dona per curro, ell juga tots els diumenges i cada volta és més burro. Molts es crecen que és molt listo ien este ofici está tret, jugarà tota la vida i no li eixirà un quinzet. I ací s’acaba la història d’este xic tant vetlador, igual vetla si fa fret que si fa molta calor. No és Aldai nom verdader, ni Batiste, ni Paulino, és Vicent sense sossiego, tanca-portes del casino. Joaquín Morales Colomer (Ximo el versador)
|
