DECIMAS SUELTAS

1
El món és una “pamema”1
això está vist i aprovat,
s’acomoda el deshonrat
i el fidel es mor de pena;
el vago2 no vol faena
i el que és treballador
ve dia que a lo millor
no menja prou sardineta,
hui  qui té alguna pesseta
és el que és estafador.

2
Això és dir la veritat
i el que vulga que m’agarre,
jo treballe i tot m’esgarre
i un altre va molt mudat.
El bolsillo3 ataconat,
cerveces s’en fa un vagó,
ni vol aixada ni llegó,
eixa classe d’elements
déuen d’estar en la presó.

3
Anomenat com a “Lloca”
és l’arbre del “Pont del Riu”,
perquè empara ivern i estiu
a qui faena n’en vol poca.
Hi ha qui es recrea en la soca
servint-li com a silló4
i el que és gos de professió
no s’alça ni per a pissar,
¿Quín producte ha de donar

4
No vull calfar-me el cap més
perquè ho veig tot al contrari,
qui passa pesat calvari
ni té crèdit, ni diners
i el que és gos i no fa res
del ric alcança el favor,
sol menjar de lo millor
i com es veu en la clara,
diu el honrat: des d’ara,
vull ser mal treballador.



pamema: barbarisme que significa: romanço, bestiesa.
vago:               “             “         “     : vague
bolsillo:           “             “         “     : butxaca
silló                  “             “         “     : cadira de braços, poltrona      



Autor de la poesia: Joaquín Morales Colomer
“Ximo el versador”