Campament del Centre Juniors TAU

El passat 26 de juliol va començar per als membres del centre Juniors TAU una nova aventura, com cada any ens disposàvem a realitzar l’eucaristia d’envio. Però quina va ser la nostra sorpresa quan en mig de l’eucaristia van aparèixer uns personatges estranys: Moisès, que ens deixava una caixa molt fràgil amb una cosa que ens teníem que emportar al campament per a descobrir-la allí, i també va vindre Andy, que com que se’n anava a la universitat, ens deixava una cosa molt valuosa per a que la cuidarem durant el campament. Així començava TAU Story.

Quan ens disposàvem a pujar a l’autobús, Buzz i Buddy van aparèixer per a dir-nos que havien perdut als seus amics els joguets i que volien trobar-los, però al obrir una caixa pensant que era en la que els havia guardat el seu propietari, Andy, es van trobar amb unes taules escrites amb jeroglífics i que ningú entenia. I així, amb ganes de trobar als nostres amics, els joguets, i de descobrir que estava escrit a eixes tables, ens dirigirem al campament.

Al arribar ens vàrem convertir en joguets i vam anar completant-nos com amb diferents accessoris, però a partir del segon dia, ja no estiguérem més sols: la resta de joguets van anar apareguent per a explicar-nos d’una manera distinta els manaments i els nostres Principis de Vida Juniors. Tinguerem l’oportunitat de conèixer als extraterrestres, uns personatges molt graciosos amb els que vam aprendre més coses sobre els sagraments participant en la primera edició del TAU Story Express i amb una nit de Risk. També vàrem conèixer a una desconsolada Jesie (havia sigut víctima d’un robatori), i a Barbie i a Ken. Aquestos últims intentaren tapar amb mentides la seua falta però entre tots els vàrem ajudar a canviar i a ser millors i més sincers. També coneguérem als Senyors Potato, als que ajudarem a recuperar les seues peces per a explicar-nos que tot no està en les aparences i que deguem d’acceptar-nos tal com som. Uns altres convidats foren els militars, que ens ajudaren a entendre que el sacrifici té la seua recompensa i que no deguem utilitzar la violència. L’últim personatge al que coneguérem va ser la vidriola en forma de porquet, al que li havien llevat tots els diners que guardava, i amb el que aprenguérem que les nostres males accions fan més mal al cor del que manifestem.

Finalment, i per a concloure el campament, tinguérem una nova proposta: el dia de pares. Aquest últim dia, els pares pogueren fer-se una idea sobre com era el nostre dia a dia, i amb ells compartirem l’eucaristia i l’entrega del regal de l’amic invisible. Dos moments que van emocionar a grans i menuts. Des d’ací donar gràcies a tots els pares per la seua confiança en nosaltres i a Don Daniel per compartir amb nosaltres aquestos 7 dies de campament.