Alfons de Borja i Cabanilles va nàixer en la Torre de Canals (València) en 1378 i va morir en 1458. Va ser batejat a Xàtiva, la qual cosa ha fet pensar que va ser natural d’esta ciutat.
Va realitzar estudis a València i en la Universitat de Lleida. El rei Alfons V d’Aragó (Alfons I de Nàpols) el va designar canceller de la mencionada universitat en 1421 però va dimitir del càrrec en 1423 ja que en eixe any va ser anomenat bisbe de Vich.
Va sostindre la causa de l’antipapa Benet XIII o Pere Lluna que, en recompensa, el va anomenar canonge d’esta població.
Alfons de Borja va mediar perquè Climent VIII renunciara a la successió de Benet XIII i reconeguera Martín V.
Va succeir al Pontífex Nicolás V, i va ocupar el papat des de 1455 a 1458.
Durant el seu pontificat va tindre lloc el procés de rehabilitació de Juana d’Arc (El 7 de juliol de 1456), per al qual va autoritzar les expiacions del sepulcre de la ‘donzella d’Orleans’ en Rouen, i la canonització de Vicent Ferrer.
Calixt III va ser menys humanista que guerrer, des del principi del seu pontificat en 1455 va estar animat per la idea de la croada.
En 1456 va enviar una flota a l’arxipèleg grec contra els turcs, davall el comandament del cardenal Luigi Scarampo.
Davant de la indiferència dels sobirans europeus per l’amenaça turca (perill de la cristiandat), preocupats per consumir els diners destinat a la croada i a resoldre guerres locals, va enviar fins a Belgrad al cardenal Juan Carvajal i a Sant Joan de Capistrano per a ajudar Juan Corvino de Hunyady que combatia contra els turcs. Els turcs van ser vençuts. Constantinoble havia caigut, els sobirans cristians es dedicaven a altres empreses, i a Venècia es comerciava amb els infidels.
D’altra banda, Esteban el Gran, príncep de Moldàvia, amb suport material i espiritual de Calixt III, derrotava els infidels que havien enviat un exèrcit contra ell.
En el seu curt pontificat de tres anys, Calixt III es va preocupar sobretot de la seua família.
El 20 de febrer de 1456, va designar Cardenals als seus dos nebots: Juan de Borja Llansol i Rodrigo Borja (fill de la seua germana Juana).
El 31 de març de 1456, va anomenar Rodrigo Borja llegat seu per als Estats de la Marca d’Ancona, on va demostrar grans dots de govern. L’1de març de 1457, confia a Rodrigo Borja amb 26 anys el càrrec de vicecanceller de l’Església Romana.
A la mort de Calixt III en 1458, la plebs romana va assaltar els palaus dels Borja (‘catalans’, com eren coneguts), però Rodrigo Borja amb la seua astúcia va saber mantindre’s en el lloc de vicecanceller amb cinc papes (Pius II, Pau II, Sixt IV i Innocenci VIII). En 1492 assumix les regnes de l’Església.
En 1610 les restes dels pontífexs Calixt III i Alexandre VI van ser traslladats a Santa Maria de Montserrat, església de la Corona d’Aragó a Roma, on reposen en l’actualitat.
Sé el primero en comentar