Una vegada està instaurada la malaltia, les rutines diàries i un entorn conegut son una forma de mantenir l’estabilitat de la persona amb alzheimer i, de fer que esta trobe més còmoda.
La rutina, el fer totes les dies el mateix, pot disminuir la presa constant de decisions, en certa forma porta un ordre i una certa estructuració prefabricada que d’altra forma podria resultar un por confusa i estressant a una persona amb alzheimer.
La rutina pot, a més, representar seguretat per a la persona; així, en la mesura d’allò possible i que ens permeta la situació cambiant del nostre familiar, cal tractar que este segueixca fent les mateixes coses que feia fins eixe moment: fer el llit, anar a pel pa, caminar…….
Cal intentar mantenir la independència el major temps possible; és a dir, sols cal fer-li el que ell o ella no puga fer per si mateix. Esta manera d’actuar permetrà que la persona mantinga la seua autoestima, no es deu oblidar que al principi de la malaltia la persona afectada és completament autònoma per a la majoria de tasques, i solament necessita una xicoteta supervisió.
En este aspecte, cal:
– No donar importància als errors que puga tindre i reforçar sempre positivament els èxits encara que siga en xicotetes coses.
– Com em dit és molt important que segueixca fent les seues activitats, i més aquelles que li resultaven agradables i el relaxaven. Arrel d’açò, és important anar creant rutines per a la realització de les AVD’s, activitats de la vida diària (és a dir, crear horaris per menjar, per llevar-se del llit, per gitar-se, etc..). la creació d’estes rutines horàries facilitarà la tasca del cuidador i la del malalt quan avançe la malaltia.
– És fonamental l’exercici físic, passejar és un bon exercici. Cal fomentar els hàbits de vida saludables. Cal tenir en conter que si mantenim les seues rutines i a més realitzem amb la persona malalta activitats atractives per ella, … estem retardant l’evolució de la malaltia.
A este respecte és important tenir en conter que no totes les persones que pateixen Alzheimer van a evolucionar seguint el mateix patró, ni portaran la malaltia o la viuran de la mateixa forma.
La trajectòria de la vida del malalt, la seua personalitat i per damunt de tot el seu entorn familiar i social, van a estar factors que influiran directament i de forma molt important tant en l’evolució de la malaltia com el seu curs.
La realització de determinades accions durant moltes voltes repetides, aconseguirà que la persona aprenga millor estos moviments, estes accions, estes tasques, per a que aplegue a realitzar estes activitats sense necessitat de pensar en allò que està fent i a més en el cas de l’alzheimer, la repetició d’estes activitats de forma rutinària permetrà que la persona que les realitza les oblide molt més tard i siga un poc més autònoma encara que la seua malaltia vaja avançant.
Molt important és el que em dit abans. Cal permetre que el familar realitze les activitats per ell mateix, donant la menor ajuda possible si es capaç de fer les coses. I quan poc a poc necessite ajuda, cal donar-la gradualment solament en aquella part de la tasca que ell no puga, ja que correm el risc d’inutilizar a la persona i fer-la més dependent abans de temps.
Sé el primero en comentar