El dissabte, segon dia del congrés, començà a les 9’30 amb l’oració del matí dirigida per En Carlos Osoro, arquebisbe de València.
Només acabar, el presentador donà la paraula a En Lorenzo Trujillo, que va començar la seua ponència: LA PARRÒQUIA, ESGLÉSIA DE CRIST EN UN LLOC. Durant la seua intervenció a definí el concepte de parròquia, deixant ben clar que és molt més que un territori insistint en ella com en comunitat on es fa present Jesucrist, on es coneix a tots els que alli van, oberta, on no és demana identificació. Comunitat amb un pastor, que coneix i visita les llars, té cura dels que ja són cristians i va a buscar a qui s’ha perdut o a qui no ha vingut. A més la parròquia està cridada a ser lloc de missió, plataforma local d’evangelització.
En Lorenzo Trujillo va acabar fent una clara comparació entre el paper de la parròquia en el món actual i el monestir en l’Edat Mitjana. Si en aquell temps al voltant del monestir creixia la ciutat, ara al voltant de la parròquia també haurà de créixer una nova ciutat en la que els cristians siguen capaços de fer present dia a dia a Jesucrist.
Acabada aquesta ponència es vingué la intervenció de diferents persones, representants dels “Equipos de Nuestra Señora” que explicaren com, des del seu àmbit, fan possible la nova evangelització: els matrimonis i el camí per poder viure l’amor conjugal en oració i diàleg.
L’última de les ponències del congrés vingué de la mà de En Xavier Morlans i Molina, una autoritat en el tema de la Nova Evangelització, i que ens va parlar de LA PARRÒQUIA, PLATAFORMA MISSIONERA. EL PRIMER ANUNCI. La seua intervenció va començar fent una comparació entre la transmissió de la fe actualment no té res a vore en com es feia abans, arribant a dir que hui en dia no es pot ser cristià per immersió sinó per unció. Cal eixir del centre per anar a la perifèria i combinar una pastoral de manteniment amb una missionera. Després de fer interessantíssimes referències als elements que configuren la diòcesi, cóm dur a Jesucrist allà on estem i altres, va fer énfasi en el primer anunci, diferenciant entre aquest i la catequesi. En la realitat de la nostra societat, afirmà en Xavier Morlans, no té sentit donar catequesi a qui no ha rebut encara el primer anunci.
Acabà recomanant la creació d’escoles diocesanes d’evangelització i feu constar que la diòcesi de València havia sigut pionera una vegada més, realitzant el Itinerari Diocesà de Renovació i recomanant es faça en les demés diòcesis.
Acabada esta última ponència es succeïren diferents comunicacions a càrrec de diferents representants de grups que centren la seua atenció a distints aspectes i grups d’edat: Escola i Parròquia (ensenyament de la Religió en les escoles i la seua vinculació amb la parròquia), la Pastoral de la Salut (atenció als malalts a càrrec de persones enviades pel rector que visiten en nom de la parròquia), les diferents congregacions religioses en les parròquies, com formar els nous homes i dones que s’han de formar per a la Nova Evangelització, la catequesi familiar (pares i fills rebent catequesi al mateix temps de tal manera que la catequesi de la parròquia continue a casa), l’oratori dels xiquets menuts (apropar l’Evangeli als més menuts) i el Camí Neocatecumenal com una opció més per a viure en cristià en la societat actual.
Cap a les 20’00 tingué lloc la celebració de l’Eucaristia per donar gràcies a Déu per este encontre que ens va donar ocasió de reflexionar sobre com dur a Jesucrist allà on estem i la necessitat de viure la nostra fe en comunitat, en la parròquia.
http://vl.parroquiacanals.com/congres-diocesa-9-de-novembre/
Sé el primero en comentar