Document de maig: la Província de Xàtiva

Document: Expedient de creació de la província de Xàtiva, correspondència, circulars i altres documents de la Diputació Provincial. LG-69

Requesta:
Les divisions territorials estan al servei de l’administració política i per tant responen a la ideologia o corrent que impera en el moment. Els grans moviments polítics i ideològics han buscat plasmar la seua manera de regir en la mentalitat de la societat que governen també en un terreny físic, emmarcant-los en unes divisions geogràfiques abstractes i arbitràries.

Dit açò pot-ser el canvi polític més fort que hi ha hagut en la modernitat ha sigut la implantació de l’estat liberal. Aquest procés durà quasi un segle, i a l’estat espanyol l’iniciem amb la resistència cívica representada per les Corts de Cadis. Amb la finalitat reformista liberal es va concebre un nou estat, que com no, havia de tindre la seua plasmació territorial. L’arribada al tron de Ferran VIIé suposà la cancel·lació de les reformes gaditanes, establint novament un règim absolutista, paralitzant les tendències de reforma territorial fins al conegut com trienni liberal.

La divisió territorial ja va experimentar un intent de reforma amb l’ocupació napoleònica, i el govern de Josep I també assignà una nova distribució en la qual Xàtiva encapçalava una de les dos sotsprefectures d’Alacant. Com veiem, s’acompleix el que hem dit abans, i és més, les Corts de Cadis també feren la seua proposta territorial, en la qual Xàtiva no encapçalava departament. Emperò totes aquestes mesures van ser anul·lades per Ferran VIIé en 1814.

L’alçament del general Riego en Cabezas de San Juan donà pas a tres anys de govern constitucionalista, període en el qual es tornà a emprendre la qüestió territorial. El dia 27 de març de 1821, el diputat xativí a Cadis, Joaquim Llorenç Villanueva remet una missiva dirigida a l’Ajuntament de Xàtiva explicant que, havent-se presentat a les Corts la divisió del territori espanyol, s’oferia a preparar una representació per demanar la creació de la nova província de Xàtiva, argumentant raons d’utilitat i conveniència, escollint com a model de limitació del territori el proposat per a la erecció de la diòcesi.

Així, en 1822 s’aplicà la divisió provincial on Xàtiva ja tenia una pròpia. La Diputació de Xàtiva funcionà des del 23 de maig de 1822 fins a octubre de 1823, i s’encarregava del govern de les províncies amb competències polítiques -organització i implantació de la xarxa d’ajuntaments-, econòmiques i fiscals -gestió d’impostos i del pòsit municipal-; foment d’infraestructures i obres públiques; socials -creació d’establiments de beneficència-, etc. Emperò, la seua vida coincidí amb la reacció absolutista, pel que les seues gestions se centraren en la defensa i auxili militar, configurant-se com la Junta Auxiliar de Defensa Nacional. La tardor de 1822 l’oposició liberal començà a organitzar-se militarment i va integrar partides armades. L’organització del moviment reaccionari estava, en última instància, organitzada pel mateix Ferran VIIé.

L’ambient de violència anà en augment i explotà en conflicte obert amb l’arribada de l’exèrcit francés nomenat «els cent-mil fills de Sant Lluís». La guerra que es desenvolupà als següents mesos va estar des d’un primer moment declinada cap als absolutistes, pel que les autoritats liberals es veieren obligades a fugir. Entre elles ho feu la Diputació de Xàtiva, començà el seu exili a l’assabentar-se que les tropes reialistes atacaren Alzira, aquest exili els dugué a Agres, Banyeres, Alcoi, La Font de la Figuera, Villena, Alacant i finalment Cartagena, on es dissolgué. La Diputació de Xàtiva ja no progressà, i no tingué forma en la divisió territorial de Javier de Burgos de 1833.

L’ordenació del territori és un dels elements bàsics de l’acció de governar, qualsevol sistema, societat, civilització o grup s’esforça per gestionar el seu entorn -tant físic com humà- de la manera més profitosa possible. Per això el que hi ha darrere de les diputacions, províncies, comarques, i altres, és la plasmació d’una forma de govern, una ideologia. La Diputació de Xàtiva i el mateix nom de Xàtiva, caigueren baix l’etiqueta de mesures liberals, per tant contràries i perilloses a la ideologia absolutista.

Tanmateix, l’etapa provincial encara resideix en la memòria col·lectiva de la nostra ciutat, és motiu de prestigi social i històric, i utilitzada pels seus i les seues habitants per posicionar-la simbòlicament com una de les principals ciutats valencianes, compensant el seu posicionament econòmic front a altres. Per últim, cal reconéixer que aquest esdeveniment històric també està present a la construcció identitària de Xàtiva cap de les comarques centrals valencianes.

Bibliografia accessible:

TORRES FAUS, Francesc. La província de Xàtiva: història d’una il·lusió efímera (d’abril de 1822 a octubre de 1823). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2000.
BLESA DUET, Isaïes; GARRIDO RICO, Sebastià; VENTURA CONEJERO, Agustí. Cartografia Històrica: 175é Aniversari de la Província de Xàtiva. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1997.

Comentaris Facebook

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.