Higiene postural a les escoles

Associació Socio-Sanitaria per a la promoció de la salut de canals
Arcadi Soriano Morales

Una bona higiene postural s’aconsegueix mantenint una correcta posició mentre s’està a classe i també quan es transporta de forma adequada el material escolar tot açò és per tal d’evitar l’aparició de problemes a l’espatlla, musculars i dolors al coll, cosa que cada vegada és més sovint en els xiquets entre 6 i 10 anys.

Els xiquets i xiquetes realitzen multitud d’activitats a l’escola, que, mal fetes, poden influir en l’aparició de problemes dolorosos i osteoarticulars: l’elevació de coses, la manipulació, girs bruscos, recollir objectes, postures inadequades i prolongades i per suposat el transport de càrregues (bosses, motxilles, carpetes….).
L’abordatge i promoció d’hàbits saludables a estes edats facilita molt la incorporació d’estos a la vida normal dels xiquets, ja que si s’aconsegueix que es realitzen de forma correcta açò perdurarà per a tota la vida.

Consells per tenir una espatlla sana i forta.
Les causes de dolor a l’espatlla són moltes i sabem que és una patologia molt freqüent, és fàcil comprendre la importància d’adoptar uns hàbits posturals correctes, i adequar el nostre estil de vida per tal de prevenir estos dolors.
Es fonamental, per tant, conèixer els habits posturals que puguen ser dolents per a la nostra columna vertebral, a fi que tant els xiquets com els pares puguen anar corregint estes males postures, a fi d’aprendre i practicar aquells que actuen d’una forma mes protectora.

De manera molt general, la nostra espatlla pateix molt quan:

– Ens mantenim molt de temps en la mateixa postura. Ja siga d’en peus, sentats o gitats.
– Adoptem postures que augmenten les nostres curves fisiològiques (“normals”)
– Realitzem grans esforços, o xicotets per molt repetitius i repetits.
– Realitzem moviments brúscos o adoptem postures molt forçades.

Comentades estes notes, ara si, ja podem començar a parlar de les mesures bàsiques d’higiene postural que son recomanables per evitar estos factors mecànics de sobrecàrrega en la nostra columna vertebral..

Mesures d’higiene postural.

Cal que els nostres fills no estiguen, de peus, estirats o asseguts durant llarg períodes de temps, cal alternar les tasques que requereixin postures estàtiques de peu, assegut o en moviment: es a dir repartir les tasques i diversions al llarg del dia.

Intercalar períodes de xicotets descansos entre les tasques, per tal d’estirar les cames i relaxar-nos.
Modificar l’entorn, si es necessari, mobiliari, especialment taules i cadires (a este respecte cal recordar que tot el que siga massa blanet es perjudicial: sofà, sillons, llit….), i que cal adequar la llum i l’altura de taula i cadira.

Al estar de peus, posar sempre un peu més adelantat que l’altre i si es pot no estar parat; caminar amb bona postura, amb el cap i el tórax erguits.
Utilitzar calçat adequat. A l’escrit anterior ja parlem de les característiques del bon calçat.
Per recollir algun objecte del terra, cal flexionar els genolls i mantenir les curves de l’espatlla el més rectes possibles.

Quan els xiquets estiguen sentats, cal mantenir l’espatlla erguida i alineada, repartint tot el pes entre les dos galtes del cul (per igual), amb la punta i els talons dels peus al terra. Si els peus no toquen al terra, cal col.locar un taburet o semblant per a posar els peus.
Cal recolçar l’espatlla fermament contra la cadira, si es necessari utilitzar un coixí a la part inferior de l’espatlla.

Cal seure el més enrere possible, recolzant fermament la columna contra el respaldo de la cadira, que ha de subjectar recolzat la zona dorso-lumbar (part baixa de l’esquena).

Si anem a estar sentats en una taula de treball davant, s’ha de procurar que la cadira estiga pròxima, de forma que evitem inclinar el cos cap endavant.
També cal controlar que l’altura tant de la taula com de la cadira son adequades a l’altura del xiquet, evitant especialment les taules molt baixes o cadires molt altes (ens obliguen a estar corbats), com a mesura general prendrem que l’altura de la taula una vegada seguts ens aplegue a l’altura de l’esternó.

Cal evitar els seients massa blanets, els que no tinguen per recolzar l’espatlla i aquells que siguen massa grans o massa xicotets. I respectar totes les normes d’altura i proximitats abans esmentades.

Per alçar i transportar objectes.

Doblar els genolls i no l’espatlla, i tindre un recolzament dels peus ferm. Alçar-se amb les cames i mantenir l’objecte el més prop possible al cos.
Si no es precís alçar l’object fins l’altura del pit , no fer-ho mai per damunt dels muscles (si és el cas, utilitzar una cadira, o taburet). Si pesa molt buscar ajuda.

Per transportar pes, cal portar l’objecte pegat al cos, si el transportem amb les mans cal fer-ho repartit per igual entre les dos. Si es possible, es millor espentar els objectes que arrastrar.

Feta esta introducció anem a parlar ara de l’higiene postural a les escoles.

Com hem dit cada vegada és major la freqüència de xiquets aqueixats de dolor a l’espatlla i patologies a la columna vertebreal.
Cal tenir en conter que l’escolar realitza la major part de les seues activitas en la posició de sentat, pel que és molt important que la postura que adopte siga la correcta, ja que una postura incorrecta, a més de fatigosa pot provocar danys moltes vegades irreparables en l’aparell locomotor dels nostres fills.

A les revisions realitzades a les escoles, es troben cada vegada amb més freqüència alteracions de la columna vertebral relacionades amb actituts i hàbits posturals erronis dels escolars.
Es pot observar que el mobiliari escolar que existeix als centres es homogeni per a tots els alumnes d’un mateix cicle (infantil, primària i secundaria) mentre que els xiquets no ho son (hi ha més baixos i més alts).
També es freqüent observar males postures que van adquirint els xiquets als seure, ajupir-se, caminar, etc. I es d’escàndol el gran pes que seguit, seguit porten a diari a les seues motxilles, carrets, i la majoria de vegades de manera inadequada.

Cal programar l’activitat escolar (com ja hem dit majoritariament en posició de sentat) amb jocs, esports i altres activitats que requereixin activitat física i moviment. No es precís eixir de l’aula, es pot fer a la mateix aula.
De la mateixa forma a casa, a l’hora de fer els deures o estudiar, cal seguir els mateixos criteris.

Pel transport del material escolar.
Seria interessant, mirar tots els dies, i portar solament el que es necessita, utilitzar preferentment carret (i com hem dit millor espentar que arrastrar). O moxilla central, al damunt dels dos muscles i amb un anclaje a la cintura, de ser cartera o bandolera (no massa recomanable), cal creuar esta i aproximar-la al cos.

Mobiliari escolar:

L’altura adequada de la taula és quan el plano d’esta coincideix amb el pit del xiquet. La cadira deu tenir una mida proporcional a la taula, i ambdues deuen estar en relació amb la mida del xiquet.

Seure correctament i evitar girs repetits i forçats de la columna (mirar al company que hi ha al darrere. Cal estar assegut guardant les observacions que ja hem comentat abans.

Per escriure a l’encerat, cal fer-ho a una altura adequada (evitant fer-ho massa alt o massa baix, per no forçar l’espatlla.

Cal evitar que el xiquet passe moltes hores veient la televisió, cal intentar substituir la televisió per pràctiques esportives o jocs. Mai de forma abusiva, i cal evitar esports que pugen causar molèsties o dolors, i si estos apareixen cal consultar amb el professional sanitari corresponent les mateixes.