Història
Canals

Els orígens de Canals es perden en la Història Antiga gràcies al seu assentament privilegiat davall la confluència del riu Cànyoles i del xicotet riu dels Sants de la Pedra. Diverses restes arqueològiques, i especialment una làpida funerària que hi havia en l’antiga església gòtica -hui en el Museu de Belles Arts de València-, fan pensar en l’existència d’una vila romana. Per Canals passava la Via Augusta, que més tard es convertiria en el camí de Castella.

En època dels àrabs, Canals era el nucli urbà més important de les proximitats, ja que constituïa l’enclavament que regulava les aigües del riu Sants. Este factor de l’aigua, tan decisiu en el món agrícola, ha quedat representat en un dels quarters de l’escut de la vila.

La conquista cristiana per part del rei Jaume I va tindre lloc en 1244, i la Torre i l’alqueria de Canals van ser donades al comte Dionis d’Hongria. La Baronia de Canals va pertànyer successivament als Ximés d’Urrea i a Raimon de Riusec, el qual la va vendre als Jurats de la Ciutat de Xàtiva en 1352. D’altra banda, la Baronia de la Torre, propietat de la família Borja, també va ser comprada per Xàtiva en 1506. En 1639, Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de Vila.

El Canals medieval s’assentava sobre el barri anomenat El Secanet, on estava l’església gòtica derrocada a mitat del segle XX. Seria ja en el segle XVII quan s’edificaria l’església parroquial actual.

La vila de Canals tenia tres portals ja desapareguts: el de Sant Roc prop de La Lloca, el del Salvador al final del Goleró i el de Sant Antoni en la plaça de la Pressò. És possible que existira un quart en el carrer dels Sants de la Pedra Abdó i Senent.

Comentaris Facebook

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.