Naix en Montpellier, el 2 de febrer de 1207, mor en Alzira el 27 de juliol de 1276, als 68 anys, fon rei d’Arago, Valencia i Mallorca, comte de Barcelona, comte d’Urgell, senyor de Montpellier i d’uns atres feus d’Occitania (França).
Fill de Pere II i de María de Montpellier, la seua infancia fon dificil. Son pare repudià a sa mare la regina, i no va vore al son fill fins als dos anys. Son pare feu un pacte per a donar la tutela de son fill a Simo de Monfort, comte de Tolosa i vescomte de Carcasona, en el fi de casar-lo en la seua filla quan tinguera 18 anys, el chiquet fins a eixa edat sería reclos en el castell de Carcasona.
Son pare mor durant la Creuada albigenca i es reclamat per sa mare, Jaume te 5 anys, pero Simo de Monfort es nega a entregar-lo; era un home molt cruel i la mare temia pel chiquet. En esta situacio recorregue esta al Papa, Inocenci III, que decidix que mentres dure la minoria d’edat, estiguera baix la tutela dels templaris en el castell de Monso, li assignen d’acompanyant al seu cosi, de la mateixa edat, Ramon de Berenguer.
En 1218 es celebren en Lleida les primeres Corts Generals, i es declarat major d’edat en a soles 11 anys.
En 1221 s’acorda el seu matrimoni en Leonor de Castella, ell tenia 14 anys, ella 30. Com era d’esperar este matrimoni fon un fracas i el matrimoni s’anula passats 8 anys.
En 1235 Jaume I contrau novament matrimoni en Violant d’Hongria, filla del Rei d’Hongria, ell te 27 anys i ella 20, esta volta el matrimoni si que funciona i dura 16 anys fins a la mort de la regina Violant en 1251.
Durant els 15 primers anys del seu regnat hague de mantindre diverses lluites en els nobles d’Arago, inclus contra son mateix tio, l’infant Alfons, s’alçà contra ell, hague de ser l’arquebisbe de Tortosa el que per mig del tractat d’Alcalà, reforçara el mandat de Jaume I sobre els nobles.
Conquista Mallorca a peticio dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa, estos li oferiren les seues naus, els nobles accepten participar en la condicio d’obtindre part del repartiment del boti, durant el sege de la ciutat de Mallorca la repressio fon brutal, els habitants de la ciutat, Medina Mayurca, foren degollats i els chiquets musulmans venuts com a esclaus segons conta el croniste arabic valencià Aben al-Abbar.
La mortaldat fon tan gran que se produi una epidemia que afectà greument a l’eixercit de Jaume I.
Al final hague una gran lluita entre catalans i aragonesos pel repartiment del boti.
La conquista de Menorca se realisà sense abocament de sanc, hague un tractat de vassallage pel qual els musulmans de Menorca acceptaven a Jaume I com a son rei.
Eivissa i Formentera foren donades a l’Arquebisbe de Tarragona que les repoblà en llauradors d’Ampuries.

En 1231 inicia unes conversacions en el noble d’Arago Blasc d’Alago i el mestre de l’Orde de l’Hospital, per a fixar un pla de conquista i expansio per les terres mediterranees situades al sur, entre les quals se troba Valencia. Acorden que el pla de conquista es realise en tres etapes.
En la 1ª, anys 1231-1233, se prengueren les terres situades mes al nort de Valencia junt als dos feus mes importants: Morella i Borriana. Estos eren els proveïdors dels demes pobles chicotets, que caurien a continuacio.
L’orde de conquista fon: Morella, Borriana, Peniscola, Oriol i Alcalaten, Almassera, Betera i Picanya, Russafa, Silla i Valencia.
En la 2ªetapa (1233 – 1238) que durà cinc anys, se prengueren les terres centrals entre les que estava Valencia, en la qual entrà victorios el 9 d’Octubre de 1238.
En la 3ª etapa (1238- 1245) de set anys de duracio, l’expansio aplegà fins a la frontera situada llavors en Biar. Continuaren fins a anexionar-se Murcia, fins a que en 1304 fon cedida a Castella, a canvi d’Alacant i Oriola. Havien transcorregut 14 anys per a la conquista i expansio de Jaume I de lo que sería el Regne de Valencia.

CONQUISTA  DE  VALENCIA
Jaume I inicia la conquista de la ciutat atacant el circuit d’alqueries que la defenien, d’esta manera prengue inicialment Moncada i Museros, es dir la zona mes proxima a la costa, i a continuacio el castell d’El Puig, ultim bastio propenc a Valencia. El rei musulma Zayyan, que havia naixcut en Onda, era conscient de la debilitat del seu eixercit front al que sitiava Valencia, intentà aplegar a un acort en Jaume I i li oferi entregar-li tots els castells entre Tortosa i Guardamar, un palau en la Saïdia i un tribut anyal de 30.000 besants, aixo es, monedes d’or.
Jaume I no accepta les condicions se sent mes fort i el 23 d’Abril de 1238 inicia el sege de la ciutat, este lloc està ben protegit per una doble muralla i se prepara per a resistir. Inicialment l’eixercit cristia no era molt numeros, 300 ginets i mil homens a peu, la majoria aportats per les ordens militars del Temple i de l’Hospital, pero semanalment aumenta el seu numero. Apleguen soldats de totes les parts d’Europa, ya que una bula papal de 1237 li otorgà el caracter de creuada, entre ells l’Arquebisbe de Narbona en 40 cavallers i 600 peons. La cantitat de soldats en començar l’estiu era de 1000 cavallers i 60.000 homens a peu.
Eren molts mes dels que n’hi havia dins de la ciutat. La ciutat de Valencia tenia uns 15.000 habitants, pero en els que s’havien refugiat dins de les muralles procedents de les alqueries i pobles propencs, fugint de l’eixercit dels cristians aplegaven als 50.000.
Dins de les muralles la situacio d’una poblacio tancada i famolenca era cada volta mes desesperada, l’unica ajuda que els havia aplegat era 15 naus en armes i aliments procedents de Tunes, que no pogueren desembarcar ya que fins al Grau estava ocupat per l’eixercit sitiador.
Finalment Zayyan rendi la ciutat el 28 de setembre. Jaume I firmà la capitulacio en l’oposicio dels nobles, els quals esperaven prendre la ciutat a l’assalt i obtindre el boti corresponent. La regina Violant, que havia estat present durant tot el sege de la ciutat, recordant lo que havia succeit en Mallorca, li digue al seu marit, el rei: “Yo no vullc iniciar el meu regnat en una ciutat plena de cadavers”. Jaume I decidix garantisar la vida dels sitiats com tambe els bens que pogueren portar en ells. En els dies següents unes 50.000 persones de totes les comarques marcharen en llargues files cap a Cullera; tenien la garantia real de que en els proxims 7 anys no serien incomodats. L’ultim en eixir de la ciutat fon Zayyan, el 8 d’octubre, al dia següent, 9 d’octubre, entrava triumfalment en Valencia el rei Jaume I, era el naiximent del futur regne cristia de Valencia.
CIRCUMSTANCIES PERSONALS
Jaume I havia de portar el nom de son yayo patern, Alfons, pero davant del rebuig de son pare al naixer, sa mare Maria de Montpellier decidi, segons alguns cronistes, que s’encengueren dotze veles cadascuna en el nom d’un apostol i la que fora l’ultima en apagar-se, en eixe nom sería batejat. L’ultima en apagar-se tenia el nom de Santiago, per lo que prengue eixe nom (Santiago), Jaume en occita.
En el contracte matrimonial en Constança d’Hongria havia un punt sobre el qual el rei Jaume I se comprometia a donar a cada fill varo d’eixe matrimoni un regne, l’organisà tres regnes autonoms, pero integrats en la corona d’Arago: Valencia, Mallorca, el d’Arago i el comtats catalans.
El repartiment per a cada fill fon un mal de cap per al rei, tant es aixina que a lo llarc de la seua vida redacta quatre testaments diferents influenciat per les seues esposes. I en l’ultim, en 1260, llegà a Pere els territoris d’Arago, Catalunya i Valencia i a Jaume les Balears, el comtat del Rossello i Cerdenya.
En la seua primera esposa Leonor tingue un fill, Alfons; en la segona, Violant, nou fills en quinze anys.
Estos foren els destins de cadascun d’ells:
-Violant, esposa d’Alfons X “el sabi”.
-Constança, esposa del germa d’Alfons X.
-Pere, futur rei d’Arago.
-Jaume, rei de Mallorca.
-Ferrando, que mori sent chiquet.
-Sancha, monja, mori en Terra Santa.
-Maria, monja tambe.
-Isabel, esposa de Felip III de França.
-Sancho, arquebisbe de Toledo.
Una volta fallida Violant, i tal volta abans, en el castell de Xerica inicia relacions amoroses en Teresa Gil de Vidaure, dama de la noblea, en la que tingue dos fills. El rei li havia promes matrimoni donant la seua paraula davant del bisbe de Girona, al que diuen Berenguer.

Passats deu anys se cansa de Teresa i desija a Berenguela Fernández, Teresa Gil reclama davant del Papa Climent IV, el compromis del rei, com el bisbe testimonia. El matrimoni, encara que no celebrat canonicament, es reconegut per haver-se consumat, en l’existencia de dos fills. Jaume I entra en colera i ordena tallar-li la llengua al bisbe, per, segons ell, haver rebelat un secret de confessio. Es excomunicat pel Papa Inocenci III durant quatre anys. Teresa decepcionada es recloura de per vida en el monasteri de la Saidïa fundat per ella.

Jaume I seguix en els seus amors lo que li queda de la seua vida.
*En Berenguela Alfons no tingue fills.
*En Teresa Gil tingue a: Jaume, senyor de Xerica i Pere, senyor d’Ayerbe.
*En Elvira Sorroca, tingue a Jaume Sorroca, bisbe d’Osca i a Pere del Rei, bisbe de Lleida.
*En Blanca d’Antillón, tingue a Fernández Sánchez, baro de Castro.
*En Berenguela Fernández, tingue a Pere Fernández, baro d’Hijar.
CONCLUSIONS
Segons els seus cronistes era un home de considerable estatura i de forta personalitat, de monyo ros i presencia cavalleresca i elegant, era generós i complidor de la seua paraula.
Era un home de gran esperit religios i guerrer a l’hora, frut de l’educacio de chiquet en els cavallers templaris, d’esperit cristia i enemic acerrim de l’Islam.
Era un gran devot de la Verge a la que consagrava totes les mesquites de les seues terres.
La valentia i l’orgull fomentaven el seu caracter, tambe tingue episodis de gran crueltat, com el fet de degollar al poble mallorqui, i enviar tallar la llengua a l’arquebisbe de Girona. Fon al mateix temps un gran creent i un gran pecador i tambe un gran doner.
Per als nobles aragonesos el seu manament fon negatiu, per repartir el domini entre els seus tres fills. L’incorporacio de Lleida a Catalunya, els negà l’eixida al mar per Tarragona i la separacio definitiva d’Arago i Catalunya, passats cent anys junts.
La Corona se converti definitivament en una entitat de caracter confederal, en la monarquia com a institucio comuna i sense cap aspiracio entre els diversos regnes.
No obstant, per a mallorquins i valencians el resultat es positiu. Per ad ells Jaume I fon un gran rei, el pare fundador dels dos i el creador de les seues senyes d’identitat fins als nostres dies: territori, llengua, furs, moneda i institucions. Respectà algunes de les institucions musulmanes com el juge unic independent de la corona, que es triava tots els anys per Nadal; el Tribunal de les Aigües i alguns mes.
Juntà Alacant al Regne de Valencia; segui avant en les seues conquistes en la marca musulmana i consegui el vassallage de Murcia, encara que posteriorment la entregaria al monarca de Castella Alfons X el sabi, el seu gendre.
Per a conseguir l’independencia dels comtats catalans, hague de renunciar practicament a tot el sur de França; com a contrapartida Sant Lluïs rei de França, renuncià als seus drets sobre els comtats.
Als 67 pogue realisar un dels majors desijos de la seua vida: participar en una creuada en Terra Santa. Juntà una flota de 60 naus i 600 homens i parti des de Barcelona, pero una forta tempestat escampà a les naus i hague de desembarcar en Montpellier, a on se trobava el seu ultim amor, Berenguela Alfons. Ya no participaria en cap creuada mes.
En els seus ultims anys de vida es sublevaren els mudeixars valencians i ell en persona se posà al front d’un eixercit per a reprimir la sublevacio, fon derrotat en Lluchent, en 1276, i mal ferit fon traslladat a Alzira a on mori el mes de juliol.

La seua herencia se reparti entre els seus fills: Pere II rei d’Arago i I de Valencia i els comtats catalans; i a Jaume II rei de Mallorca, el Rossello, Cerdenya i el comtat de Montpellier.
Com a conclusio final, en la seua nova faceta com a rei de Valencia creà alguns privelegis nous de govern, com la figura del Juge o Curia, este sería triat per eleccio veïnal.
-Mostaçaf. Oficial municipal d’orige islamic, era l’encarregat de vigilar el pes del pa i el de les peses dels mercats.
-Tribunal de les Aigües, este era d’orige islamic pero Jaume I ho respectà, concedi el dret de pastures i sequies, extraure pedres, calç i algeps per a construir molins, muralles i cases.
Es regulen el credit i els prestams usura, posant un tipo maxim d’interes.
En el regim municipal establix a quatre Jurats i dotze Consellers.
L’autentic poder passava a mans de la nova oligarquia urbana de mercaders, artesans i propietaris.
El 9 d’octubre el Regne de Valencia deixava l’Islam i s’incorporava a la cultura economica i religiosa dels regnes d’Europa.

Imagens: Wikipedia (Amadalvarez, Wiki Bot), elmundo.es, buscandomonsalvatge.blogspot.com 

J.Morales

Font: http://www.accionacionalistavalenciana.com

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.