Joaquín Sancho Úbeda, naix el 1929 i amb una vida barretjada per la senzillesa i al mateix temps per l´emoció que li a aportat el grandiós món de la Música, és el protagonista d´aquestes línes.

P.- Joaquín, grácies per concedir-nos aquesta entrevista.
R-.No hi ha de que home!.

P.- A quina edat va començar vosté a aprendre solfeig i quin és el motiu de la seua inquietu per la mísica?.
R.– Ací no hi havia banda i jo tenia una afició que portava molt a dins i amb l´arribada d´En Joaquín Sellés em vaig fer l´anim. Em vaig apuntar en 1946 i vaig eixir de músic 2 anys després, al 1948.


P.- Quins records guarda vosté d´ixos primers anys com a músic, perque vosté seria molt jove?.
R.- Bé, dins de la meua joventut jo era dels més majors. Com a curiositat explicaré que volia tocar la trompeta o el Saxofó. peró En Joaquín Sellés, que sempre ens parlava de vosté, em va donar el clarinet i pense que no m´ha anat malament, la veritat siga dita i aixó ho saben els músics que m´han conegut, tènia mota facilitat per a aprendre les coses. Per a la música he tingut sempre molta memória, és veu que la gastava tota en ixe menester perque per la resta de coses no tinc gens ni miqueta (rialles). Va ser una època molt entranyable i uns anys molt bonics.

P.- Vosté portarà un bon grapat de "solos" a l´esquena veritat?
R.- Doncs sí. tocava de solista. Varen passar al meu costat molts i bons com Ricardo Sánchez, Antonio Julve, Pepe "Canimer" i altres…

P.- Quina diferéncia observa vosté en el funcionament d´una banda de finals dels anys 40 a la Unió Musical Santa Cecília de hui en dia?.
R.- Doncs que en aquells temps ens apanyavem en els instruments que tenia la banda que estaven en brillant i hui en dia els músics és gasteu molts diners comprant instruments bons.

P.- Quines anécdotes ens pot explicar vosté d´aquells temps?
R.- Doncs no massa la veritat perque jo portava una vida prou normal. Si que recorde que teníem que anar a tocar per Rodrigo Sancho a l´Africa i jo no vaig anar perque vaig fer tard o perque vaig entendre mal l´hora, aixó que no t´ho puc dir cert (rialles).

P.- Quan i de quina forma arriba el moment en el qual vosté és posa a dirigir?.
R.- Jo t´ho explique de seguida. Resulta que En Joaquín Sellés és va jubilar per problemes en la vista i aleshores buscárem directors (en van passar 3) i als músics no els van agradar i molts s´en van anar. Per aquest motiu només quedávem 17 músics i ens reunírem. En ixe mateix moment vaig llançar una proposta. Habitualment, quan En Joaquín Sellés no podia vindre a assatjar em quedava jo dirigint la banda i ja havia adquirit certa experiéncia en ixe tema. La proposta consistia en fer-li un homenatge a En Joaquín Sellés i jo. ja que faltaven encara 2 mesos per al dia de l´homenatge, podia intentar dirigir a la banda per a ixa cita, i alguns és van quedar. I mira, vaig continuar dirigint. Ja en 1973, varém anar a Valéncia en juliol al Certamen de Bandes i competírem en tercera secció, que fou el primer any que la van instaurar. I mira per on, s´emportárem el primer premi.

P.- Per tant es li pot considerar el primer director que ha tingut la banda?
R. Jo diria que sí. De fet en al llibre de la festa de l´Associació Musical Canalense ja m´ho van reconeixer l´any passat.

P.- I com va aprendre vosté a dirigir, va fer algún curs?.
R.- Doncs si vols que et digui com em vaig ensenyar a dirigir, no t´ho puc dir perque no ho se ni jo!. (rialles). Només puc dir-te que vaig ser molt atrevit, que m´ha agradat sempre i que m´ho veig fet alló d´agafar la batuta.

P.- Com va viure vosté els inicis en la Unió Musical Santa Cecília?.
R.- De cine!. Ara et contaré jo com va ser el tindre un instrument en la má per a aquesta nova aventura. Em veig entrar un dia a José Luis Biosca Guerola, en glória estiga, amb la furgoneta en l´alfareria que era on jo treballava fent perols i caçoles i em ve en 2 clarinets dient-me que anava a donar-me una alegria. Em va dir que agafara el que vullguera i raó no li va faltar, l´alegria no va poder ser més gran. Biosca vènia de Valéncia de portar instruments per a tots. Era molt gran. I ixe fou un dels inicis de la nostra banda on jo ja vaig entrar com a músic i no com a director.

P.- Com va ser el contar amb En Gerardo Cardona Lliso com a director?.
R.- Xe, facilíssim!. Dir-li-ho i vinde volant. Ell vol i necessita al poble de Canals. A més ja l´haiem tingut abans de mestre.

P.- Ja que abans l´ha nomenat, que em pot dir si li dic aquest nom i aquestos cognoms… José Luis Biosca Guerola.
R.- Podria dir-te moltes coses peró una ho resumix tot, que estem on estem per ell. Ho tens clar?. Li deguem d´agrai tot el que ha fet i ha aconsegit.

P.- Vosté nota que és una persona benvolguda tant pels que encara estem com a músics en actiu, com per els que s´ho han deixat, veritat?.
R.- Mira, em vol el 101%, no el 99, el 101% i per a la mi aixó és molt important i sempre ho tindré al cor.

P.- Em comenten que vosté te una neta que està rebent lliçons de clarinet. Ja veig que ho porta en la sang. Alguna classe magistral li donará vosté segur.
R.- (rialles). Doncs sí, tinc una neta que va començar amb el Violoncel peró no era el seu. I ara fará un any més o menys que em va dir que volia tocar el clarinet i clar "s´auelo" el va comprar més a gust que el món i alguna lliçoneta li done home!.

P.- Quia opinió te dels 3 directors que han passat per la Unió Musical Santa Cecília?.
R.- Tots per a mi han sigut de categoria, molt bons. Cadascun d´ells ha anat pujat escalonets. Fins ón arribarem no ho se, peró la banda sona que dóna gust!.

P.- Què va sentir quan va escortar la banda al Certamen de Bandes de Diputació de Valéncia al Palau de la Música?
R.- Un orgull molt gran. Perque vareu estar molt peró que molt bé.

P.- I ara a més els músics de la banda han fet d´actors en la série l´Alqueria Blanca. Sorprés?
R.- Molt. És una cosa molt curiosa que li dona molt de nom i pulicitat a la Societat i per al músic és un alicient molt gran. Si pareixíen artistes de deveres!. (rialles).

P.- I ara que estem en Santa Cecília, en la festa de la música, com viu vosté aquestos dies?
R.- Ja no vaig a tots els actes peró intente pédrem els menys possibles perqué mai és sap quan serà l´ultim any, aixó és llei de vida!. Peró ho gaudisc molt!.

P.- Joaquín, ha sigut un plaer xarrar amb vosté i aquesta entrevista perviurá en el pas del temps. Vol afegir alguna coseta més?
R.- Sí. Que la meua il.lusió és que a Canals hi hagen 2 bandes, 2 escoles, que l’harmonia estiga present en els 2 i de pas felicite les festes de Santa Cecília a tot el poble de Canals.

Entrevista realitzada per Enrique Pacheco Brú.

Comentaris Facebook

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.