Una monarquia bananera es quan el rei està per damunt de la justicia, quan crea un entramat illicit protegit pels poders –eixecutiu, llegislatiu i judicial que actuaren alliniats en l’ocultacio–, un negoci paralel d’enriquiment illegal a on els mijos miren cap un atre lloc, en resum, una estrategia de manipulacio, de censura massiva, tant potent i delictiva com les que existix en les dictadures. En democracia no pot hi haure res intocable, ni la mateixa llei de lleis. Es necessari un referendum sobre la monarquia perque yo vullc votar, yo soc part de la sobirania popular d’este poble i per aço l’exigixc.
Per a derrocar la monarquia faltaria un impossible, que el PSOE no actue com el PSOE, es dir, un grup neolliberal que representa la tercera via d’Anthony Giddens, res a vore en la rojor que nomes manté en el capoll de la rosa del logo i que alguns capolls poden sostindre contra l’evidencia refutatoria. Podemos i EU no crearen els liders organics necessaris i quan estos s’han convertit en ministres lo politicament correcte domina l’escenari alternatiu. Resultaria llastimos que els votants d’estos partits ya no veren una opcio real, diferencial i substancial, es lo que te l’unitat requerida per a un govern de coalicio (els ministeris amansen a les feres). Destaquen en el circ mediatic, com mes de lo mateix, les barbaritats dels ultres espanyolistes que els mijos de comunicacio escampen en la major campanya publicitaria gratuïta de l’historia de l’humanitat, baix el principi de quan mes grossa millor retroalimenten al monstruo. El discurs fasciste està en seu parlamentaria i s’ha naturalisat com una politica mes, quan es nomes hostigament i crispacio com la xenofobia, el classisme, el masclisme, l’aporofobia i l’homofobia que escopixen quan parlen, aço envalentona al ya destapadissim franquisme sociologic que vivia dins del PP.

El filosof Karl Popper en Sociedad abierta y sus enemigos ya plantejà que la qüestio no era tant quí havia de governar sino quíns mijos tenía una democracia per a poder tirar ad algu quan ho fera mal. Podem despachar a un president de la republica, pero a un rei no, i per tant, la monarquia es antidemocratica i des del punt de vista evolutiu una remora casposa del passat que sobreviu per instints animals. No es tan complicat d’entendre si hi ha conexio interneuronal.
La democracia, per molt que els pese als monarquics i l’extrema dreta, es basa en l’alternancia de poder, en poder votar, i per aço, si, l’esquerra tambe te dret a governar per molt que els ultres de VOX criden al colp d’estat o a pegar als menuts de Pablo Iglesias i Irene Montero quan vagen al colege. Es important que l’esquerra espanyola comence aplicar el seu ideari per a no balafiar el credit del canvi, si no ho fan ho pagaran electoralment, un eixemple es el fracas de l’ingres minim vital, una castanya comparada en la renda basica universal que era lo que tocava posar en l’agenda publica. Han de sobrepondre’s a la campanya mediatica d’acossament politic i judicial –lawfare– i ser valents. I als irracionals dir-los que un escrache o manifestacio no es acossament, miren les sentencies europees que aixina ho ratifiquen, les investigacions sicologiques del fenomen i lligguen molt de zoologia perque alguns juges no saben diferenciar un ornitorrinc d’una panderola.
Quan vullguen els grans signataris que reflexionen: “España recibe 275 recomendaciones para mejorar en derechos humanos” (https://news.un.org/es/story/2020/01/1468481); “Siendo un país rico, España vive en la pobreza generalizada, asegura experto de la ONU”        (https://news.un.org/es/story/2020/02/1469232) i l’informe de Meges sense Fronteres: Poco, tarde y mal: denunciamos el inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la COVID-19 en España. Mentres tant tenen nula credibilitat, son membres d’una classe especial en una moral obtusa i fan el ridicul com els firmants del pobre Eduardo Zaplana o els que firmaren que Zaplana era mes valencianiste que Ausias March i sor Isabel de Villena i reventaren el valencianisme per a major gloria del PP.
Una societat oberta i democratica ha de fer de la reflexio critica i l’etica el pilar mestre. Considerar opinions al nivell de coneiximents cientifics (doxa versus episteme) o ideologies per damunt dels drets humans es la conjura dels necis, els que estan mes al fondo en la caverna de Plato, en fi, un espectacul deplorable.
Imagens: Wikipedia (Up and Go), Getty-BBC, Wikipedia (Rainer Z)

J.Masia

Font: http://www.accionacionalistavalenciana.com

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.