Arcadi Soriano Morales
Màster en Ortopodològia i Biomecànica
Membre de la Junta del Il•lustre Col•legi de Podòlegs de València
La pronació i la supinació del peu son moviments molt complexes del peu, o millor dit de l’articulació subastragalina del peu.
L’articulació del turmell i la direcció dels eixos de moviment d’esta articulació fa que siga molt complicat aïllar els moviments del peu. El moviment de flexo-extensió implica moviments d’eversió/inversió i d’abducció/aducción. Podem dir que el moviment de pronosupinació es compon de tots estos moviments
Durant la carrera o la marxa el peu contacta amb el sòl supinat i a continuació progressivament prona el que ajuda a absorbir l’impacte. És part del moviment natural que ajuda a les cames a atenuar l’impacte. Algunes persones pronen més (hiperpronació) o menys (supinació) que altres. A pesar que açò no és roín en si mateix, sí que afecta la teua forma de córrer i pot incrementar el risc d’una lesió.
La pronació es produïx en l’articulació per davall del turmell, l’articulació subastragaliana. Descriu la rotació cap a l’interior del peu just desprès que este aterra en el sòl. Este moment s’anomena contacte inicial, que és part de la fase de suport del cicle de marxa. Sense la pronació, tot l’impacte de cada pas seria transmés a la part superior de les cames i afectaria la mecànica normal de les extremitats inferiors, la pronació també ajuda al peu a ‘reconèixer’ sobre quin tipus de superfície estem caminant i estabilitzar i ajustar el peu al tipus de terreny.
La millor forma d’esbrinar com és la teua xafada és consultar un podòleg, qui et realitzarà una anàlisi de xafada i després t’aconsellarà les millors sabatilles, esports a realitzar i si et fa falta o no un tractament ortopodològic……….. per al teu tipus de xafada.
Supinació
La supinació, es dóna quan el peu no prona prou. L’exterior del lateral colpeja el sòl amb un angle major, i se dóna una xicoteta pronació resultant en una gran transmissió de l’impacte a través del tren inferior. Esta càrrega lateral del peu es prolonga durant tota la fase de suport del cicle de xafada, afectant l’eficiència de carrera. Els supinadors usualment desgasten les sabatilles en la zona exterior del taló, i la part superior pot estar desplaçada, i inclús deformada, cap al lateral exterior.
Els esportistes supinadors tendixen a ser susceptibles a lesions, a causa de l’impacte, com les fractures per estrés; en principi i sempre baix recomanació d’un podòleg, els esportistes supinadors haurien de triar sabatilles neutres amb molta amortiguación,
Esta amortiguació extra reduirà l’impacte que les cames patixen quan per exemple estem correns. Els supinadors haurien d’evitar sabatilles amb solos de doble densitat, ja que estes tendixen a accentuar el problema.
Que representa la pronació excessiva per a la salut.
Una pronació excessiva canvia el patró de carrera generant un estrés en lligaments i tendons per tal de controlar el moviment del peu, tant en l’articulació subastragalina com en l’arc que es col·lapsa, així com en els lligaments i tendons del genoll i maluc, que roten.
Este patró pot derivar, en lesions com a dolor en les canelles, fascitis plantar, síndrome del túnel tarsiano, durícies, galindons (hallux valgus) i tendinitis de l’Aquil·les. D’altra banda, una supinació excessiva comporta una alineació de les estructures musculoesquelètiques durant el contacte del peu amb el sòl el que redueix la capacitat d’absorció d’impactes i per tant incrementa la possibilitat de patir dolor en les canelles, fascitis plantar, esquinços per inversió de turmell i a llarg termini fractures per estrès de la tíbia, el calcani i els metatarsians.
Quin tipus de calçat cal triar per a cada tipus de marxa.
A l’hora de seleccionar un calçat s’ha de tindre en compte el patró de la marxa de cadascú: neutre, pronador o supinador. A la clíncia podològica dispisem de mitjos per per a caracteritzar la xafada de cada esportista. A la Clínica utilitzem plataformes de pressions que permeten determinar la superfície de suport del peu, la distribució del pes i el comportament de cada peu per separat al caminar. Examinant el traçat de l’eix de la xafada i el desplaçament de les zones de pressió, determinen el tipus de xafada a fi d’assessorar en l’elecció del calçat.
Cal ressaltar que són necessaris coneixements en podologia i biomecànica per a interpretar els resultats correctament.
La hiperpronació, més coneguda pels esportistes com marxa pronada, és quan el peu rota en major grau, o quan no hauria de fer-ho, per exemple al final de la fase de suport. En este cas el pes es transferix a l’interior o zona medial del peu, i mentres el corredor avança la càrrega és suportada per esta zona. Açò desestabilitza el peu, per la qual cosa intentarà recuperar estabilitat compensant amb un moviment o rotació interna. És com una cadena que afecta l’eficiència biomecànica de la cama, especialment el genoll i el maluc. Les sabatilles d’un ‘pronador’ mostren un major desgast en tot el taló i en la cara interior de la puntera, especialment a l’altura del dit gros del peu.
Si fa falta, amb uns suports plantars confeccionats pel podòleg, donen un control d’estabilitat i amortiguació. També es important l’elecció de calçat ja siga d’amortiguació i estabilitat o les de màxim suport són les sabatilles més estables que pots trobar. L’elecció del calçat de córrer ajudaran a fer que els teus peus distribuïsquen l’impacte de forma més efectiva, per això es precís un bon examen biomecànic per part d’un podòleg.
Sé el primero en comentar