Des dels Campanars Nº153

1. Esquema del programa/ 2. Informacions parroquials/ 3. Salm i evangeli de la setmana 4. Noticies de Jordi i Paula/ 5. Entrevista Inés Poveda

V.- L’ÀNGEL DEL SENYOR ANUNCIÀ A MARIA
R.- I ELLA CONCEBÉ PER OBRA DE L’ESPERIT SANT
V.- SÓC L’ESCLAVA DEL SENYOR
R.- QUE ES COMPLESQUEN EN MI LES TEUES PARAULES
V.- EL QUI ÉS LA PARAULA ES VA FER HOME                                                                                                                                                         R.- I HABITÀ E NTRE NOSALTRES

(DÉU VOS SALVE, MARIA, PLENA DE GRÀCIA; EL SENYOR ÉS AMB VÓS; BENEÏDA SOU VÓS ENTRE TOTES LES DONES; I BENEÏT ÉS EL FRUIT DEL VOSTRE VENTRE, JESÚS. SANTA MARIA, MARE DE DÉU; PREGUEU PER NOSALTRES PECADORS, ARA I EN L’HORA DE LA NOSTRA MORT. AMÉN. )

V.- PREGUEU PER NOSALTRES, SANTA MARE DE DÉU. R.- PERQUÈ SIGUEM DIGNES DE LES PROMESES DE CRIST

INFONEU, SENYOR, LA VOSTRA GRÀCIA EN ELS NOSTRES CORS. I FEU QUE ELS QUI, PER L’ANUNCI DE L’ÀNGEL, HEM CONEGUT L’ENCARNACIÓ DE JESUCRIST, EL VOSTRE FILL, SIGUEM CONDUÏTS, PER LA SEUA PASSIÓ I LA SEUA CREU, A LA GLÒRIA DE LA RESURRECCIÓ. PER CRIST, SENYOR NOSTRE.

——————————————————————————

1.- Horaris de Missa Diari: PARRÒQUIA: Dilluns a les 8’00 h. CONVENT a les 18’45 h.

i la resta de dies a les 19’30 h.

Els diumenges de JULIOL I AGOST: CONVENT A LES 8’00 – ORATORI (Torreta) a les 9’00 h. I PARROQUIA a les 11’00

HORARI DEL DESPATX PARROQUIAL: HORARI D’ESTIU – JULIOL I AGOST

Encarna: dimarts i dimecres (matí): de 11’30 h a 12’30 h.
de dimarts a dijous (veprada): de 18’15 h a 19’15 h.
ESTA SETMANA SOLS El dimecres i dijous a les 20’00 h. D. Victor

CONFESSIONS: DIVENDRES des de les 18’00 h. fins 19’15 h.
* La Web parroquial : http://www.parroquiacanals.com/ També Faceboock i Twitter !

——————————————————————————-

R/. Abres tú la mano, Señor, y nos sacias de favores

El Señor es clemente y misericordioso, lento a la cólera y rico en piedad;

el Señor es bueno con todos, es cariñoso con todas sus criaturas.

Los ojos de todos te están aguardando, tú les das la comida a su tiempo;

abres tú la mano, y sacias de favores a todo viviente. El Señor es justo en todos sus caminos,

es bondadoso en todas sus acciones; cerca está el Señor de los que lo invocan, de los que lo invocan sinceramente.

—————————————————————————-

CARTA DE PAULA: Fa unes setmanes vam parlar amb Paula. Ella, acompanyada per altres joves Juniors marxava cap a Togo on allí cumplirien amb la missió per la que han sigut enviats. Ja ens va contar que un dels objectius d’aquesta missió era que els xiquets de Togo pugueren gaudir d’un campament com qualsevol xiquet, un campament com el que la setmana passada estaven visquent els xiquets i joves de la nostra parròquia. Paula, des de Togo, s’en recorda de nosaltres i per això ens ha enviat el que ara anem a llegir-vos.

“Des d’ací, a l’Àfrica, m’és complicat comunicar-me amb vosaltres, però a través de la meua familia m’agradaria fer-vos arribar unes paraules que resumeixen un poc tot el que estic visquent ací, concretament a Togo. 3.332 son els motius pels quals disfrutar d’aquesta aventura, els mateixos kilòmetres que he recorregut per buscar i trobar-me amb el Senyor durant aquestos dies, amb l’abraç d’un xiquet, amb el somriure d’un acompanyant. 

Una etapa que durant temps he esperat i he somiat i que, finalment, ho he aconseguit amb l’esforç personal i, com no, amb l’ajuda de la gent que m’envolta. Una decisió valenta i entregada que dia a dia està enfortint-me. 

Des d’ací vull agrair a tota la gent que m’acompanya en aquest projecte, a la que voluntàriament ha ajudat a complir part de les necessitats d’aquestos xiquets i xiquetes, també als que han pregat per mi i pels meus companys. I com no a la meua familia que des del primer moment hem varen recolzar amb aquesta decisió i als que trobe molt a faltar. Un fort abraç. Paula Lillo. Junts amb l’ració.

——————————————————————————-

CARTA DE JORDI: El passat dilluns Jordi, junt a dos sacerdots i dos seminaristes, un d’ells diaque que arribarà uns dies després, va marxar cap a Àfrica on col·laborarà amb la missió de Saint Alexis. Tots ells estaran en Siguiri, en Guinea Conakry, fins al 30 d’agost complint amb els que se’ls demane. És per això que Jordi ens ha escrit per a que nosaltres també formem part d’aquesta experiència donant-nos records i demanant que preguem per tots ells.

“Estimats Germans, després d’un llarg viatge i una breu estada en els Pares Salesians de Bamako, on hem tramitat el visat, ja hem fet nit en la Missió “Saint Alexis”, ja estem en “Casa”.

Estem molt contents, tot ha anat bé, confiem amb Déu que ens ha portat fins ací, a caminar amb l’Església que peregrina en “Sant Alexis” a Guinea, Àfrica. Providencialment contem amb la protecció de la Mare de Déu, que ha volgut estar amb nosaltres en aquest viatge d’una manera especial. Ahir en Bamako vam visitar l’Arquebisbat i la tenda de Sant Pau de la Catedral, una xicoteta talla de fusta de la Verge Maria pregant, va cridar la meua atenció i desitjant comprar-la li vaig preguntar a la religiosa per el seu preu i la resposta es digna de la bona gent africana, me la va regalar, tot el grup ho hem considerat com un signe de que la Mare de Déu vol estar junt a nosaltres en aquesta Missió.

Vam aplegar ahir al voltant de les 15:30 h a la Missió on ens esperava una bona quantitat d’arròs amb salsa africana. Després d’un xicotet descans ens dedicarem a buidar maletes i posar en comú tot el que havíem portat, així com menjar i material escolar, que bonament la gent ens havia fet aplegar. Per això aprofite per a donar les gràcies a tots per la vostra sensibilitat.

El poble que ens ha acollit és un poble jove, tots són descendents d’emigrants. El poble es va fundar a principis del segle XX, després de la seua conversió. Són gent amb una gran espiritualitat, conscients de la responsabilitat de ser portadors de la fe, però sempre amb gran alegria.

Hui ens hem despertat a les 6 a.m. per celebrar la Missa i laudes. Per a sorpresa meua l’Església estava a tope, a pesar de ser tant matí. Després de la celebració mentre desdejunàvem ens han fet les primeres indicacions de la que va a ser la nostra tasca, anem a conèixer tot el poble, pues anem a fer la benedicció de les cases i famílies per a demanar a Déu la seua protecció front tota malaltia. A demés el Pare Rafael Sabé hui ens prestarà el telèfon per cridar a les nostres famílies i així donar-los un missatge de tranquil·litat.

Les primeres experiències de la Missió ja han començat i tot és satisfactori, esperem que tot vaja bé, contem amb les vostres oracions. Poc a poc anirem contant-vos les noves experiències a: www.seminariomayorvalencia.es”

———————————————————————————

Lectura de levangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)

En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-mels.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

————————————————————————————

Jesús està ocupat en curar a aquelles persones malaltes i desnutrides que li porten de tot arreu. Ho fa, segons l’evangelista, perquè el seu sofriment li commou. Mentrestant, els seus deixebles veuen que s’està fent molt tard. El seu diàleg amb Jesús ens permet penetrar en el significat profund de l’episodi anomenat erròniament “la multiplicació dels pans”.

Els deixebles fan a Jesús un plantejament realista i raonable: “Acomiada a la multitud perquè vagen als pobles i es compren de menjar”. Ja han rebut de Jesús l’atenció que necessitaven. Ara, que cadascun es torne al seu poble i es compre un poc de menjar segons els seus recursos i possibilitats.

La reacció de Jesús és sorprenent: “No fa falta que se’n vagen. Doneu-los vosaltres de menjar”. La fam és un problema massa greu per a desentendre’ns els uns dels altres i deixar que cadascun ho resolga en la seua casa com puga. No és el moment de separar-se, sinó d’unir-se més que mai per a compartir entre tots el que hi haja, sense excloure a ningú.

Els deixebles li fan veure que solament hi ha cinc pans i dos peixos, però no importa. Jesús mana que s’asenten tots sobre l’herba per a celebrar un gran menjar i de sobte tot canvia. Els que eren a punt de separar-se per a saciar la seua fam en la seua casa, se senten junts entorn de Jesús per a compartir el poc que tenen. Així vol veure Jesús a la comunitat humana.

Què succeeix amb els pans i els peixos en mans de Jesús? No els “multiplica”. Primer beneeix a Déu i li dóna gràcies: aquells aliments vénen de Déu: són de tots. Després els va partint i li’ls va donant als deixebles. Aquestos, al seu torn, li’ls van donant a la gent. Els pans i els peixos han anat passant d’uns a uns altres i així han pogut saciar la seua fam tots.

L’arquebisbe de Tànger ha alçat una vegada més la seua veu per a recordar-nos “el sofriment de milers d’homes, dones i xiquets que, deixats a la seua sort o perseguits pels governs, i lliurats en poder usurer i esclavitzant de les màfies, mendiguen, sobreviuen, pateixen i moren en el camí de l’emigració”.

En comptes d’unir les nostres forces per a eradicar en la seua arrel la fam en el món, solament se’ns ocorre tancar-nos en el nostre “benestar egoista” alçant barreres cada vegada més degradants i assassines. En nom de quin Déu els acomiadem perquè s’enfonsen en la seua misèria? On estan els seguidors de Jesús?

Quan se sent en les nostres eucaristies el crit de Jes!ús: “Doneu-los vosaltres de menjar”?