El dolor al Juanete, és una de les consultes més freqüents a les nostres consultes podològiques.

Arcadi Soriano Morales
Màster en Ortopodologia i Biomecànica
Membre de la Junta del Il•lustre Col•legi de Podòlegs de València

El dolor al Juanete (Hallux Valgus), és una de les consultes més freqüents a la pràctica diàriament a les nostres consultes podològiques.

Al llarg de la nostra pràctica diaria, podem dir que una de les causes més freqüents de dolor en els peus i de consulta podològica, és l’Hallux Valgus (Juanetes), el terme hallux valgus, fa referència al conjunt de problemes derivats de la tumefacció dels teixits blanets sobre la primera articulació metatarsofalàngica (el primer dit), associat a una angulació anòmala de l’articulació del primer dit, cosa que provoca la prominència del cap del primer metatarsià, amb la superposició del primer i el segon dit.

Esta deformitat és la més freqüent als peus en les dones. La primera articulació metatarsofalàngica acaba per subluxar-se i la superposició del primer i el segon dit empitjora. La formació de l’Hallux valgus pot acompanyar-se d’una borsa adventícia amb signes inflamatoris, i la causa més freqüent sol estar la utilització de calçat amb puntes molt estretes, per suposat els tacons alts podem empitjorar el problema.

En quant als seus signes i símptomes.
La majoria d’afectat per hallux valgus, presenten dolor localitzat en la primera articulació metatarsofalàngica i tenen moltes dificultats per torbar calçat adequat.
El caminar empitjora el dolor, en tant que el descans i la calor alivien este dolor.
El dolor és continu i de tipus sord, i pot fins i tot interferir en el dormir.

Alguna gent es queixa de la sensació de fricció o de sorolls al utilitzar l’articulació i l’exploració física pot evidenciar crepitacions (sorolls que es produeixen al moure una articualció).
A més del dolor les persones afectades desenvolupen la deformitat característica de l’Hallux valgus, que consisteix en una prominència en el cap del primer metatarsià i una angulació inadequada de l’articulació, com hem dit amb una superposició del primer i el segon dit.

Pese a què el diagnòstic de l’Hallux valgus sol ser obvi, durant l’exploració clínica. En esta patologia és important realitzar un diagnòstic diferencial, amb patologies com fractures de sesamoideos, sobrecarregues dels metatarsians, que requereixen altre tractament. Ja que amb l’Hallux Valgus sol coexistir una bursitis i una tendinitis del peu i del turmell.
Tots els pacients amb dolor per hallux valgus deurien ser sotmesos a radiografies simples. Sempre en funció de la deformitat del Hallux que presente. A més poden estar indicades altres proves complementaries com ara hemogrames, proves de sedimentació globular, i anticossos antinuclears. Si es sospita d’inestabilitat, una massa o un tumor ocult, esta indicada una Resonància Magnètica del dit.

El tractament inicial del dolor i del deteriorament funcional que s’associa amb deformitat en hallux valgus deu consistir en una combinació d’antiinflamatoris no esteroideos o inhibidors de la ciclooxigenasa 2, combinats amb fisioterapia, així com l’adaptació d’uns suports plantars (plantilles) per redistribuir les prensions a l’avantpeu.

Els vendages neuromusculars combinats amb l’aplicació de fred i calor combinats amb els anteriors tractaments solen donar bons resultats.
Cal evitar les activitats repetitives que puguen agreujar els símptomes de la persona, així com el calçat de punta estreta o tacó alt.

Quan no hi ha resposta a estes mesures terapèutiques, la infiltració amb anestèsics locals i corticoides poden resultar una mesura eficaç.

Ja per finalitzar, si totes estes mesures preventives i no invasives fallen, ens queda la solució resolutiva que es la cirurgia.