Eleccions i lliçons (I) / Antoni Fontelles

            En un articul anterior (“Democracia, exiliats i incidents”, 12-2-2021) els vaig posar sobre avis que anaren en conte en els comicis catalans perque tenen repercussions i perque nos poden ensenyar molt. Crec que aixina ha segut.
            Un fet objectiu
Ha segut la participacio mes baixa i ha caigut 25 punts respecte a les votades de 2017 (la pandemia, el mal orage, el cansanci de la gent i la poca polarisacio, producte de la pacificacio eixercida pel govern central). Ho podem vore en la següent taula:

participacio

abstencio

blancs

nuls

2017

79.09

20.91

0.44

0.37

4 392 891

1 161 564

19 431

16 092

2021

53.54

46.46

0.84

1.43

2 874 610

2 494 392

24 021

40 966

Atenent als resultats este descens ha perjudicat notablement al sector ‘constitucionaliste’, en general, perque el ‘rupturiste’ continúa movilisat si be no en la proporcio o quantia de 2017.
            Les presses
Acte seguit l’independentisme ha ‘sumat’ i ha tret 74 representants (50.89%), front al constitucionalisme 61 diputats (47.02%). Clara victoria per una diferencia de vora quatre punts, similar a 2017 (70 diputats i 47.5% front a 57 i 43.45%).
Pero esta ‘realitat’ no pot ocultar que hi ha un 46% de ciutadans que no han dit res (pel motiu que siga), una sifra molt respectable, per lo qual no es massa honrat atribuir-se la veu del ‘silenci’. Si realisem una atra distribucio: I (independentistes) / abstencio / NI (no independentistes), la cosa es ben diferent: 26.84% / 46.46% / 24.88%. O siga, poc mes d’un quart de l’electorat decidix…
I hem d’anar espai perque en els comicis autonomics de juliol (2020)  Galicia passà la prova (58.88%), pero el Païs Vasc es quedà en el llimit (50.78). I no parlem de les presidencials nortamericanes de 2020 que, a pesar del recort de participacio… el païs te 328 millons d’habitants dels quals se n’inscrigueren per a votar 231 i eixerciren el dret nomes 158 millons… i el president Joe Biden resultà elegit en 81 millons de paperetes, o siga, poc mes de la mitat (pero representa la quarta part dels ciutadans…). I l’Unio Europea no reconeix el resultats de les votacions generals en Veneçuela perque l’abstencio se situà en vora un 70 %…
            Tabarnia: ¡va de bo!
Recorde que en giner de 2018, el dramaturc Albert Boadella, en nom d’una plataforma antiindependentista, es presentà com a cap del fabulos estat que ocuparia aproximadament la provincia –independent– de Barcelona. Vejam el següent quadro dels resultats provisionals

partit

diputats

percentage

sufragis

PSC

23

23.05

531 657

ERC

19

20.42

433 356

JxCat

16

17.90

379 739

VOX

7

7.83

166 056

ECP-PEC

7

7.76

164 755

Cs

5

6.10

129 338

PPC

3

4.05

85 967

PDeCAT

0

2.51

53 210

PNC

0

0.15

3 144

Comparant la suma en l’eix vertebrador no independentisme (NI) (PSC + VOX + Cs + PPC + ECP) / independentisme (I) (ERC + JxCat + CUP + PDeCAT + PNC, estos dos ultims sense representacio) tenim: a) escans NI = 45 / I = 40; b) percentages: NI = 50.79 / I = 47. 25; c) paperetes NI = 1 077 773 / I = 1 003 106.
Els resultats confirmen, grosso modo, la correlacio urbanisme-constitucionalisme i ruralisme-independentisme. I aixo que en esta circumscripcio el diputat ix mes car que en les atres tres (que el sistema sobrerrepresenta, tambe passa en la nostra casa).
Pero la conclusio es que Tabarnia està a tir de pedra…
Image: Wikipedia-Jordi G

Antoni Fontelles

Font: http://www.accionacionalistavalenciana.com

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.