Eleccions i lliçons (i II) / Antoni Fontelles

Les lliçons
Sempre es preferix l’original –per prototipic– a la copia i es lo que els ha passat al PPC i a Ciutadans front al nou vengut Vox que passa a encarnar l’oposicio a l’independentisme i a l’esquerra. La sangria de Ciutadans (cap al PSC –provablement antics votants- i cap a Vox –mes ‘visible’ i ‘distint’–) ha segut imparable, si be la crisis en el partit d’Inés Arrimadas ve de les generals de 2019.
El cas de Vox es ben curios, juga i a la primera guanya als de la seua banda (PPC i Ciutadans) i tambe a significats grups de la contraria (En Comu Podem i CUP).
L’eix de la dreta (espanyolista o NI), Vox, PPC i Ciutadans, ha arreplegat 475.310 vots, uns 820.000 i 20 diputats menys que els que tragueren Cs i PPC en 2017.
Est efecte no nomes s’ha produit en l’ambit del constitucionalisme, tambe ha aparegut en l’independentisme de dretes, Junts per Catalunya (el partit marioneta de Carles Puigdemont) ha desbancat als atres dos fills i hereus del pujolisme, el Partit Democratic de Catalunya (s’ha quedat en un 2.72%) i el Partit Nacionalista de Catalunya (te un exigu 0,16%). Ciutadans hauria de prendre nota en la Comunitat Valenciana ya que es nega a aprovar la rebaixa del llisto electoral que vol el tripartit… com anys abans feu Unio Valenciana i de segur que algu ho llamentà…
La ‘centralitat’ es un etereu espai que molts pretenen ocupar i a on cauen, perque es un forat. No hi ha res. Es a on volen estar i ho han reiterat tant el PPC com Ciutadans. Similar paper ha adoptat el PDeCAT dirigint la campanya a la gestio i no, en Catalunya es debatia una atra cosa (est error el pagà tambe Unio Valenciana que pretenia no eixir-se’n d’este lloc inexistent, i al remat la gent lo que vol es ‘definicio’ i ‘distincio’). No s’enganyen, l’autoposicionament personal demoscopic ‘de centre’ no sol ser atre que un eufemisme de ‘conservadurisme’.
El Partit Socialista de Catalunya ha depres que pot guanyar sense veleïtats independentistes o nacionalistes extremes (no es suficient tindre un candidat ‘gracios’). S’equivoquen els que opinen que el victorios Salvador Illa es nacionaliste, es d’esquerres (moderat) i catalaniste (moderat) i representava –encarnava– els valors que Ciutadans ha segut incapaç d’expressar (li ha tirat mes la dretor). S’equivoquen els que ha opinat que el triumfant Salvador Illa es un mediocre. En la gestio de la pandemia ha demostrat ser un politic en molta, moltissima, correja i que no ha perdut els papers en cap de moment (aço no vol dir que no s’haja equivocat). I estos juïns de valor no son ‘cariño de madre’, sino ser un poc desapassionat.
La ‘traduccio’ de les lliçons
Les eleccions no son extrapolables a uns atres territoris, pero aço no obsta per a que intentem vore si tenen alguna aplicacio practica o podem extraure alguna conseqüencia per a nosatres.
Me pareix relativament clar que hi haura ‘ones’ en l’eixecutiu espanyol (pronte o tart) perque l’estrategia del president Pedro Sánchez en el PSC ha tengut exit, mentres que la del seu soci, Podemos, ha lliurat els mobles pels pels: manté els escans pero baixa en sufragis (s’esperava que perdera tambe diputats). La jugada de forçar als socialistes per a que els seus amics d’Esquerra Republicana de Catalunya foren ‘soci principal’ (cosa llegitima) ha fet aigua, perque ERC es per damunt de tot… independentista (i tornarà a governar en JxCat).
Nomes ho apunte, pero hi haura tambe ‘ones’, diferides, per al lider del PP Pablo Casado i les seues aspiracions a dirigir el centre-dreta, perque a l’exit estatal de Vox se suma el regional en Catalunya…
No seran ‘ones’, sino ‘tsunami’, en Ciutadans… ben pronte.
No se si ho fare, pero alguna volta he estat tentat d’escriure sobre la fractalitat fragmentaria ad infinitum del ‘valencianisme politic’ (una tendencia suïcida com una atra), pero els d’aci han de dependre que o se convertixen en un tipo com el PSC o no tenen res que fer. Hi ha una rao fonamental: l’historica i hemorragica porositat-permeabilitat que te en el conservadurisme i antivalencianisme mes ranci frustrarà qualsevol iniciativa. De totes les maneres, cadascu pot fer lo que vullga (pero podien revisar el resultats dels comicis de les ultimes dos decades…).
I ara, si aguanta el nou govern catala, tindrem a tota hora la matraca del referendum, l’independencia i els fantasmals Països Catalans (perque ya els trague a passejar, en la nit electoral, Pere Aragonès, el que provablement sera president per ERC).

Image: Wikipedia-DavidPar

Antoni Fontelles

Font: http://www.accionacionalistavalenciana.com

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.