ELS DITS EN GARRA DIT EN MARTELL.

Els dits en garra són contractures dels dits dels peus. Normalment son el resultat d’un desequilibri entre els tendos extensors dels dits i els tendons flexors.

La deformitat dels dits en garra, sol aparèixer en tots els dits del peu menys en el primer. En esta deformitat trobem que la primera falange dels dits esta completament en extensió, es a dir completament tensada i mirant cap a a dalt, cosa que fa que les altres dos falanges estiguen en flexió, o mirant cap al terra. Formant una mena de “v” invertida. En el vèrtex d’esta “v” a la part de dalt dels dits es on solen eixir els dolorosos ulls de poll, tant per la fricció que provoca l’altura del dit amb les sabates, com per la tensió que té la pell en esta zona.

Quan comença la deformitat, esta es flexible i o reductible, es a dir, es poden col•locar els dits en la postura en que deurien estar. Poc a poc amb el pas del temps la deformitat es va fent rígida, cosa que fa que els tractaments conservadors i no invasius ( com ara les silicones, els protectors o inclús moltes vegades els suports plantars) estiguen insuficients o molt poc resolutius.

El pitjor possiblement es que esta desviació casi sempre va acompanyada de dureses plantars doloroses que ens obliguen a caminar en una posició antiálgica que perjudica a tota la biomecànica de la marxa inclús ens pot acabar provocant dolors i molèsties a nivell del genolls o l’esquena.

El tractament quirúrgic de la deformitat en garra dels dits…….. te com a objectiu principal realiniar el dit i restablir este equilibri necessari entre la musculatura extensora i la flexora.
Esta cirurgia es realitza sota anestèsia local i en règim ambulatori. Sempre cal un estudi de la biomecànica previ a la cirurgia per tal de poder plantejar-la.

El dit en martell es una deformitat d’un dit del peu, en la que a diferència del dit en garra, solament l’extrem distal és el que està doblat cap avall (l’ultima falange). en rares ocasions afecta a tots els dits dels peus…….. si es dona açò pot estar causat per un problema nervios o un problema a la mèdula espinal.
El dit en martell, generalment afecta al segon dit, encara que es pot donar en qualsevol. En moltes ocasions este tipus de dit sol coincidir amb un peu grec.
La causa més comuna de d’estes deformitats per tant es la utilització de sabates curtes i estretes o que queden massa apretades. En esta postura el peu es veu obligat a estar en una posició flexionada, els múscul i els tendons en els dits s’amuntonen i acaben quedant curts i contracturats.
Arrel d’açò, els dits en garra o els dits en martell, és molt probable que es presenten en.
– Dones que utilitzen sabates que no ajusten bé o que tinguen tacons molt alts.
– Gent que utilitza sabates tipus socs. este calçat, que va solt per darrere, provoca que a cada pas els nostres dits noten com la sabata fuig i tendeixen a la garra per tal de poder agafar-la.
– Xiquets que utilitzen sabates que els han quedat xicotetes i els pares no ens adonem.
Esta afecció pot estar present també al nàixer, encara que el més frequent es que es desenvolupe amb el pas del temps.
El tractament com hem dit abans……….. consisteix en casos lleus en:
– Utilitzar un altre tipus de calçat.
– Evitar tacons alts sempre que siga possible.
– Utiltizació de plantilles per aliviar la presió al recolocar els dits al seu lloc.
– Potecció dels dits en zones on apareixen els ull de poll i les duricies.

El podòleg també pot elaborar silicones correctores per tal de poder realinear estes deformitats.

També tenim la cirurgia per a casos en que la deformitat estiga estructurada i siga dolorosa.
La prevenció es fonamental, seguin les indicacions anterior i en el cas de xiquets, cal revisar amb freqüència el tamany de les sabates, especialment en períodes on hi haja una ràpid creixement.
És important consultar amb el podòleg el més prompte possible, davant qualsevol dubte, ja que si l’afecció es tracta prompte, es pot evitar la cirurgia.