Pulsa «Intro» para saltar al contenido

Ha eixit a la venta el segon llibre de l’autora local Marta Pardo Marín, de vint-i-un anys.

Sinopsis

¿Quién es “El caballero de la mano en el pecho”? ¿Qué esconde esa mano que coloca sobre su corazón? Descubre a través de éstas páginas el secreto de uno de los más conocidos cuadros del pintor cretense, Doménikos Theotokopoulos, el Greco, que pintó durante su primera etapa toledana. María de Vega y Enríquez de Acuña es una joven dama de 20 años que sueña con vivir un amor como esos que cuentan las leyendas de su ciudad de Toledo. Ayudada por su ama Jimena, y por una vieja curandera que le entrega un misterioso objeto que ha de mostrarle al hombre al que está destinada, acabará coincidiendo con el Greco y entrando en su taller. Allí descubre el cuadro de un misterioso caballero que coloca la mano sobre su pecho y la mira con sus ojos grises, intentando decirle algo. María acaba perdidamente enamorada del caballero que hay allí retratado y decide encontrarlo. Pero su destino toma un giro brusco, cuando su padre la obliga a casarse con el marqués de Montemayor. ¿Conseguirá María engañar al destino y encontrar a su caballero de la mano en el pecho? Vive una de las más bellas historias de amor de aquella época con Doménikos Theotokopoulos como testigo.

Ha eixit a la venta el segon llibre de l’autora local Marta Pardo Marín, de vint-i-un anys. Als seus dènou va publicar la seua primera novel·la de temàtica històrica “La dama de la Católica”, i ara, novament ens sorprèn amb una història dedicada als amants de l’art, amb el pintor Doménikos Theotokopoulos, més conegut com El Greco, com a un dels protagonistes. Esta vegada, ha sigut l’Editorial Chiado l’encarregada de dur a terme aquest projecte de publicació i difusió del llibre. Quedem a l’espera d’una pròxima presentació al poble de la novel·la “Con una mano en el pecho”, encara que, per a aquells impacients que no puguen esperar a tindre’l entre les seues mans, poden aconseguir la novel·la en qualsevol llibreria o a través d’Internet i les gran plataformes de: Amazon, El Corte Inglés, La Casa del Libro i FNAC.

Seguidament, Marta ens va respondre a unes preguntes sobre el seu nou llibre i futurs projectes literaris:

Des de quan et ve aquesta afició per escriure?
Des dels meus quinze anys o possiblement abans. Sempre m’ha agradat llegir i inventar-me les meues pròpies històries. Hi han pàgines a Internet que permeten pujar xicotets contes o historietes per a que altra gent de totes parts de Espanya o del món puga llegir-les. Jo vaig començar per allí i em vaig adonar que les meues aportacions solien agradar. Més endavant em vaig atrevir a presentar-me dos anys seguits als premis Sambori tan coneguts per ací, i justament vaig guanyar els dos anys, un segon premi i un primer premi. A punt d’acabar el segon de batxiller, em vaig llançar a escriure la meua primera novel·la, i la veritat, és que tots els que la van llegir, li van veure potencial. Així que vaig provar a publicar-la, me l’ha van acceptar i hui en dia vaig per la 3º edició amb 500 exemplars venuts.

I aquesta afició per escriure novel·la històrica?
És el meu gènere narratiu preferit. I, a part, estudie arqueologia en la Universitat de Barcelona, estic ja en el meu últim any de carrera. La història és la meua passió, sobretot la medieval, i és al que vull dedicar-me. Per tant, he d’escriure aquest gènere, ja que és en el que més em defenc. Encara que no descarte futurs projectes amb una temàtica diferent, com per exemple, literatura fantàstica.

“Con una mano en el pecho” és el títol de la teua nova novel·la. Explica’ns com va nàixer aquest projecte.
Com no puc estar sense escriure, ja que, a part que m’agrada, m’ajuda a evadir-me un poc i a aclarir la meua ment de problemes, al acabar el primer llibre vaig començar nous projectes, però o no estava prou inspirada o veia que me faltava informació per donar-los forma. “Con una mano en el pecho” va començar sent un esborrany per a un concurs de novel·la romàntica. Però em vaig emocionar tant, que em vaig excedir del número de pàgines que demanaven en la base del concurs, així que vaig decidir tirar endavant en ell, enfocar-lo a una temàtica romàntica/històrica i que eixira el que Déu volgués de ahí. Mira per on, la meua correctora va quedar prou contenta amb el resultat i va creure que estaria bé presentar-lo a una editorial. Vaig provar en l’Editorial Chiado, que treballa també en Sud-Amèrica, ja que era una de les poques en que m’agradaven els seus termes, condicions, formes de treballar… i després de passar un proba d’acceptació, em van escriure dient que el llibre tenia potencial editorial i que estaven molt interessats. Així que tot va anar endavant.

I d’on vas traure la inspiració per escriure aquest llibre. Tracta sobre el quadre de “El caballero de la mano en el pecho”, no?
Sí, efectivament. Toledo és una ciutat màgica per a mi, és un lloc on m’agrada perdrem pels seus carrers, estic totalment enamorada d’eixa ciutat, em trobe com a casa. He anat ja tres anys seguits i ja estic desitjant en tornar. Així que vaig voler dedicar-li un llibre només a Toledo, i pot ser, que el personatge més famós d’allí, siga el Greco. “El caballero de la mano en el pecho” junt a “El entierro del conde Orgaz”, són els seus quadres més coneguts, però el primer té aquest misteri de que no se sap qui és aquest cavaller ni per què el Greco el va pintar. I això intente desvelar als lectors en el llibre, la seua possible identitat. Vaig poder veure el quadre en persona en el Museo del Prado en Madrid, en una excursió del institut, amb només díhuit anys, i em vaig quedar fascinada. Ja era la meua obra favorita de Doménikos Theotokopoulos abans d’escriure el llibre. També, quan vaig estar en Toledo, vaig visitar la Casa del Greco i m’ha ajudat molt a inspirar-me. Tot això ben nugat i deixant córrer la imaginació, acaba per convertir-se en un llibre com aquest.

Una pregunta que et faran molts: d’on traus el temps per a escriure estant estudiant?
A voltes no ho sé ni jo. De qualsevol lloc. Una vesprada en comptes de ficar-me una pel·lícula o veure una sèrie, escric. Quan estic avorrida, escric. Un cap de setmana d’eixos que no t’apeteix eixir a un ningun lloc i descansar, escric. Un dia de pluja d’eixos de quedar-se en casa, escric. Pot ser que al estar estudiant fora, allunyada dels meus familiars i amics, m’ajude a tindre aquest moments de soledat per a escriure. Però el que he dit, quan veig una oportunitat, l’aprofite .

Penses fer alguna presentació ací al poble del llibre?
Sí que m’agradaria fer-la, tot és parlar-ho, com vaig fer en el primer. És el meu poble i em fa il·lusió. Ara mateixa els estudis m’ocupen tot el temps, i més estant estudiant fora, en Barcelona. No ho descarte, més endavant quan s’estabilitze la meua agenda organitzarem una presentació en Ca’ Don José. També ho vaig comentar en la Llibreria la Costera en Xàtiva, per organitzar un altra. Tot està en que tinga temps o dies lliures en els que puga tornar a Canals per a fer-la. Com ara sols vinc una vegada al mes o quan hi ha vacances o algun pont…

I per a la gent que estiga interessada… On poden aconseguir el teu llibre?
En qualsevol llibreria de confiança. En les del poble mateix. A principis d’aquest mes l’editorial i la seua promotora va començar amb la tasca de difusió del llibre per tota Espanya i Sud-Amèrica. Si no, els que em coneixen, m’ho poden demanar a mi mateixa. I als que els agrade més el format digital i ebook, poden entrar en Internet i comprar-lo a través de les grans plataformes: La Casa del Libro, Amazon, Corte Inglés, FNAC…

I ja per acabar, conta’ns… Ja tens nous projectes literaris?
Per suposat que sí. Jo no pare mai d’escriure. Al poc d’acabar “Con una mano en el pecho”, no l’havia publicat encara i ja estava escrivint el nou llibre en el que ara estic immersa. De nou he triat el gènere històric, traslladant-me al temps de les croades en Terra Santa, Jerusalem, els templaris… Porte ja 300 pàgines escrites, eixirà grosset, crec jo. De moment no té títol, ni sé si provaré sort en algun concurs, ni sé quan ho acabaré. Però el nou projecte va endavant i estic prou il·lusionada amb ell, pot ser que siga el gran projecte de la meua vida, ja que el porte pensat des de els meus quinze anys. Tot està en que la inspiració vinga a mi.

Sé el primero en comentar

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.