Moltes vegades hem insistit des de la podologia de mal que pot fer un abús exagerat del calçat de tacó. No sempre s’enten gràfcament el que estem dient. Per això, com s’en sol dir “para muestra un botòn”.
Moltes vegades els podòlegs resaltem la importància que te un bon calçat, així mateix insistim en que l’elecció d’un calçat adequat als nostres quefers diars es fonamental per no patir problemes, entre altres indrets, a la nostra espatlla.
Moltes vegades estos problemes no son detectables a les nostres consultes donat que la majoria de la gent acudeix amb un calçat més “normal”, deixant en casa eixes sabates que torturen els peus, i que de segur la major part de la gent sap que va a fer-li mal abans de posar-se este calçat.
Parlem principalment del calçat de tacó alt i molt alt. Principalment este es unp problema que afecta més a les dones, ja que rarament vorem un home amb calçat de tacó molt alt.
L’arquitectura del cos humà es casi perfecta. Podem dir que quan estem plantats, tota esta arquitectura articular, muscular i òssia, mitjançant un xicotets moviments que per a nosaltres son quasi inperceptibles, aconseguim mantenir el equilibri i no caure.
L’esforç que el nostre cos i totes estes estructures tenen que realitzar va multiplicant-se de forma exponencial a mesura que anem augmentant esta alçada als nostres talons. Esforç que de sovint aplega a estar més de mil vegades superior al normal.
tothom sap que els tacons en termes generals causen molèsties a l’espatlla que poden aplegar a ser doloroses. De la mateixa forma val a dir que unes sabates massa planes poden causar un efecte semblant tant a les nostres cames, com a la nostra espatlla. Com s’en sol dir, en el terme mig està la virtut.
Així podem dir que:
Els tacons massa alts provoquen que els dits i l’avantpeu carreguen o soporten molt més pés del que deurien. Moltes vegades el tacó és tan alt que soporten tot el nostre pes, provocant així dolor, desgaste articular, cansament…
Amb açò volem dir que quan més alt siga el tacó, no solament estem pujant el nostre cos en altura. Estem desplaçant el nostre eix de gravetat cap endavant. Es a dir, el per del nostre cos es desplaça cap endavant, provocant canvis en les curvatures normals de la nostra espatlla, normalment l’augmenta (provocant així els dolors d’espatlla).
A més es dona un llògic augment de molèsties a nivell de la musculatura posterior de les cames, ja que la contractura d’esta es més gran i estos moviments que hem comentat abans tenen que ser molt majors per mantenir l’equilibri. Per tant podem dir que l’alçada ideal d’un tacó deu estar entre els 1.5 i 3 cm i per suposat amb una amplària que ens abarque tota la zona de càrrega del taló.
caldria estudiar per a que, i per a quines situacions utilitzem este calçat. Però no es la finalitat d’este escrit, simplement volem mostrar les sobrecàrregues que produeixen estos tacons en els nostres peus. Fenòmen ja estudiat per la podologia allà per l’any 1962. (Iconographie du podologue de 1962)
No és que estem en contra del calçat de tacó, sempre que s’utilitze en ocasions on calga. Allò bonic, no està ni està ni deu estar renyit amb allò adequat o còmode. Com hem dit a les nostres mans està el trobar la justa mesura de les coses
Sé el primero en comentar