Onicomicossis o tinya de les ungles

Una consulta molt freqüent que acudeix a les clíniques podològiques, son els problemes que detectem a les nostres ungles en quant al seu aspecte;

La gent observa que després de l’estiu les ungles, s’han quedat grogues, que no tenen l’aspecte que tenien i que no hi ha manera que recuperen el seu aspecte normal. Açò sol indicar una infecció produïda durant l’estiu.
Però val a dir que és una patologia que també és fàcil patir a l’hivern, on solem acudir a classes de ioga, de basket, futbol… i a més, esports en recintes tancats, que fan que una vegada finalitzada l’activitat esportiva un es dutxe a este mateix lloc.

La tinea unguium, o onicomicossis o tinya de les ungles, és una infecció superficial de les ungles, que deixa com aparença ixe grossor i color anormal de l’ungla. Pot aparèixer tant en les mans com en els peus.

Principalment esta causada per tres tipus de fongs, dermatofits (tricofitum i microsporum) rens “levadures” (candida albicans principalment) i mohos no dermatofits; també altres parts del nostre cos poden vores afectats per estos microorganismes i la transmissió d’una àrea a una altra o d’una persona a altra és relativament fàcil.

El risc de tindre o patir una infecció per un dermatofit en la vida d’una persona està al voltant del 10-20% i és una de les formes més freqüents d’onicomicossis. Les ungles dels peus es veuen mes afectades que els de les mans i sol ser molt més fàcil este tipus d’infeccions en adults que en xiquets.

Entre els principals factors de risc, trobem la pràctica d’esports que entre altres a més de major humitat als nostres peus; dona llògicament com a conseqüència mes roces en els dits i les ungles dels peus això com el fet que després de practicar l’esport cal dutxar-se i no sempre ho fem a casa nostra.

També problemes de circulació en les extremitats inferiors i la utilització de calçat inadequat facilita este traumatisme de les ungles i una posterior infecció.

Les onicomicossis normalment no cursen amb símptomes dolorosos, estant més un problema estètic que altra cosa, ja que com hem dit apareix una ungla groga o blanquinosa, trencades fràgils i deformes.
A mesura que progressa la infecció la llàmina unguial es va separant de la matriu, cosa que si que pot provocar dolor ja que apareix inflació.
Normalment s’acompanya de cel•lulitis i inflació en tota la zona del naixement de l’ungla.

El diagnòstic d’infecció micòtica casi sempre és complicat donat que estos símptomes els poden donar moltes coses. Per estar segurs, caldria fer una biòpsia, un cultiu micològic, confirmat així quin és el microorganisme que tinguem i amb que es tracta. Normalment no es fa, ja que disposem al mercat de varis productes que cobreixen la majoria de microorganismes.

La majoria de tractaments son tòpics, es a dir es posen de forma externa, encara que també existeixen el tractament oral, es a dir els sistèmics.
Hi ha moltes evidències d’estudis que mostren que una combinació dels dos funciona millor i de forma molt més ràpida. Entre els principals trobem la terbinafina, el itraconazol, el ciclopirox o l’amorolfina.

Altres tractaments consisteixen en l’aplicació de làser molt semblant al que s’utilitza per alguns tipus de catarates en cirurgia dels ulls.
Es a partir de 2011 quan s’aproven per l’Administració de Menjars i Drogues dels EEUU dos tipus de làser pel tractament dels fongs.
La clínica podològica Soriano ha col.laborat en un estudi per tal de comprovar l’eficàcia d’este tractament i encara que els resultats tant per les micossis com per les berrugues, varen estar molt positius… encara falten molts estudis per poder dir que el làser és més o menys efectiu que altres tractaments….

Com passa amb moltes altres patologies, la medicina alternativa, també té remeis per les micossis. Oli d’arbre de te, extracte de llavor de pomelo, extracte de la fulla de ageratina. A este respecte dir que hi ha pocs estudis realitzats al respecte i els pocs que hi ha, conclouen que si bé pot ser alguns d’ells tenen efecte antimicòtic, els resultats i la potencia estan molt per baix de l’eficàcia del ciclopirox o del ketoconazol.