Viage a la Valentia romana imperial / J.Morales

            En l’any 27 a.c. es proclama cesar Octavi August i es durant el govern d’este quan Valentia torna a resorgir. Octavi portà la tan desijada “pax romana” a l’Imperi i a les nostres terres. La pax es desenrollà en Tiberi i es consolidà baix el govern dels Flavis: Vespasia, Tito i Domicia, des de l’any 69 al 96 de l’era cristiana. Havien transcorregut 60 anys des de la seua destruccio.
Nomes dos escritors romans escrigueren sobre este fet: Pomponi Mela (hispanic) i Plini el Vell. El primer la cita com a “notissima urbs” i el segon la califica com a “colonia”.
Colonia significava ser una ciutat privilegiada destinada a l’assentament de ciutadans romans, als que se repartia porcions de terres. Valentia fon inscrita esta volta en una de les 35 tribus romanes; la tribu Galeria. Els pobladors d’acort en aço se dividiren en dos grups: els “veterani”, llicenciats en epoca d’August; i els “vetere”, estos eren els mes antics residents de la localitat o les seues immediacions, abdos grups treballaren conjuntament per a la reconstruccio de la destruida Valentia republicana.
L’articulacio dels carrers es realisà a la manera classica romana: dos eixos perpendiculars el “decumanus” (E-O) i el “cardus” (N-S); est ultim coincidia en la Via Augusta que vorejava la costa mediterranea fins a la mateixa Roma. En el creuament d’abdos eixos, dins de la ciutat, s’ubicava el forum, a on s’alçava l’efigie del cesar de Roma. En la part nort se construi l’edifici de la basilica, de tres naus, que era el centre administratiu. Tambe existien alguns temples dedicats a diversos deus. Els carrers i vivendes formaven una quadricula perfecta similar a un tauler d’escacs.
Se construiren unes termes o banys publics, s’amplià el port fluvial, junt a les actuals Torres de Serrans. En aquella epoca el riu era navegable en chicotetes embarcacions, tambe n’hi hague un pont que juntava les dos vores del riu al seu pas per la Via Augusta. Nomenament a banda, com a obra de prou importancia, es un aqüeducte que partia des de Toixar que abastia d’aigua potable a les fonts de la ciutat. Est aqüeducte tenia una llongitut de 98´6 km, naixia a una alçada de 585 m sobre el nivell del mar i aplegava fins al centre de la ciutat. Un atra obra d’especial rellevancia per a Valentia fon la construccio d’un circ, en realitat un hipodrom, per a les carreres de quadrigues. Esta edificacio no era comuna, nomes la tenien algunes ciutats romanes de certa rellevancia. Les seues mides eren de 350 x 70 metros actuals. Se trobava en la part exterior de la ciutat, i estava situat entre l’actual plaça de Napols i Sicilia i l’iglesia de sant Joan de l’Hospital.
En l’epoca d’August es realisaren importants modificacions sobre les ruïnes republicanes, encara que es ya en segle I quan se conformen els aspectes fonamentals actuals del forum, el temple, centre religios, la plaça i la basilica, edifici politic-administratiu, desplaçant als “tabernae” d’assunts comercials. Se construix un “castellum”, que rebia l’aigua de l’aqüeducte i la canalisava per la ciutat. Els carrers tenien vores i estaven perfectament adoquinades.

            Les cases estaven proveides d’un “pluvium”, una especie de piscina o recipient que arreplegava l’aigua de la pluja per a usos domestics. Les teules eren totes roges planes i rectangulars. Els mes facendats tenien el pis cobert de mosaics en figures, com el de la Medusa, trobat en les excavacions de carrer Rellonge Vell; i les habitacions principals estaven adornades en pintures de colors de temes alegorics.
Les relacions comercials en el mon mediterraneu contribuiren al seu creiximent. L’epoca de la “pax romana” fon decisiva per al seu desenroll i el seu gran progres com a ciutat. Valentia en l’Imperi romà era considerada una ciutat important.
Imagens: noticiascv.com, roderic.uv.com

J.Morales

Font: http://www.accionacionalistavalenciana.com

Comenta la noticia

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.