GALLINA, PELIGRO DE MUERTE
Des de que menge gallina
i ja no taste el pernil,
caixes de penicil·lina
me n’han pegat mes de mil.
No tinc ganes de menjar
ni de treballar tampoc,
des de que menge gallina
pensant si serà del coc.
–Gallina no vull menjar–,
li dic a la meua dona,
i em diu: –te l’has de tragar,
perquè és barata i molt bona–.
De tanta que en solc menjar
la gallina ja he avorrit,
gallina tinc pa dinar
i gallina per la nit.
Ahir es notava en mi,
això ja ho duc de rastre,
cantava de bon matí
igual que canta un pollastre.
La meua dona espantada
em diu:–això no és natural,
ara en tindre la visita
que t’ausculte Don Pascual–.
En quan en veu Don Pascual
em va dir:–me cague’n lost,
tens l’aspecte de estar mal
i fas cara de compost–.
quan m’escolta amb l’aparato
em diu:–això és un desastre,
tens el respirar d’un pato
i el rossollar d’un pollastre–.
I jo sufocat de pena…
i em torna a dir:–tens una roina,
et trobe en la teua esquena
mes plomes que una gallina.
jo li dic sense perea:
–escoltem tot, per favor,
es que sempre tinc la idea
d’anar-me’n al ponedor–.
I em diu:–ja te he endevinat
la malaltia per fi,
tens un ou embarrerat
en la punta del florí.
No es rigueu que no és pamplina,
el que vos dic és de veres,
em falta pa ser gallina
la cresta i les barballeres.
Joaquín Morales Colomer (Ximo el versaor)
Muy bueno ,pero prefiero pollos