Una vegada més la història s’oblida de les grans dones que es van jugar la vida perquè el món fos un lloc millor.
Realment aquesta és la història que tots i totes haurien d’aprendre a l’escola.
Recordes La llista de Schindler?
Sabies que la història no és realment com nosaltres la coneixem?
Efectivament Oskar salva a més de 1.200 persones de la mort; el que no ens van explicar va ser el paper d’Emilie, la seva esposa.
Emilie era una dona diminuta, rossa, tímida, de veu suau i confiada.
Oskar va ser un home ambiciós, faldiller i que no respecta a la seva esposa; així doncs en poc temps aquest matrimoni es va enfosar, encara que contina per les aparences i per l’època.
Emilie entaula una relació d’afecte cap al personal de la seva fàbrica, sent ella la primera a adonar-se i en ser conscient del terrible destí dels seus empleats.
És en 1944 quan va ser ordenat el tancament de la fàbrica i Oskar va aconseguir amb diners i joies traslladar la fàbrica a Brinnlitz (Txecoslovàquia) i és ací on comença la història que quasi tots i totes hem vist al cinema o TV.
Entre els 2 confeccionen una llista amb els noms dels empleats imprescindibles per al funcionament de l’empresa i aquests “casualment” són tots els seus empleats jueus.
Aquesta llista representava un visat de supervivència, que els apartava d’una altra llista molt més llarga i penosa: la de l’holocaust.
Emilie es va esforçar a buscar menjar tots els dies per poder mantenir-los amb vida, es va esforçar a proporcionar ulleres i altres estris necessaris i fins i tot aquesta gran dona arriba a trair les seves creences ajudant a avortar a dones perquè no fossin assassinades pels nazis al no ser-les útils com a treballadores.
Anys després molts dels supervivents la definirien com:
– “Emilie va ser per a nosaltres un àngel silenciós i caritatiu”.
Buscant informació sobre l’absència de totes aquestes dades en la pel·lícula quede en estat de xoc; segons sembla el productor de Spielberg, l’elimina per no haver-li de pagar-li drets d’autor i més per semblar massa catòlica, decent i bona. Tot això unit sembla que feia que no fos rendible per a Hollywood.
¿No els semblava rendible la història d’una dona que excepte a més de 1.200 persones?
¿No els semblava rendible la història d’una dona que va ser capaç d’alimentar cada dia a mes de 1.200persones?
¿No els semblava rendible la història d’una dona capaç de cercar ulleres i altres estris necessaris?
I sobretot:
¿No els semblava rendible la història d’una dona que va ser capaç de renegar de les seves més profundes creences per ajudar altres dones a avortar, perquè no fossin enviades a l’extermini? Significant això la seva condemna eterna (segons les seves creences) canvi una vida per una altra vida, d’una altra manera haguessin mort els dos (mare i fill).
Emilie va morir el 2001.
Un proverbi jueu diu així
“Qui salva una persona salva el món”
Emilie arribe a salvar-lo 1.200 vegades.
Autora: Rosa Francés Cardona (Izha) |
Regente de: Herboristería Herbasana Canals Valencia |
http://herboristeriaherbasana.es/ |
Colaboradora en: http://www.enbuenasmanos.com |
Sé el primero en comentar